A la pel·lícula Torrente 5, a Santiago Segura se li escapen unes engrunes d’humor subtil entre tones de merda. Torrente surt de la presó i es troba amb tot el seu món ensorrat. D’entrada, Catalunya és independent. Tot seguit se’n va a retre homenatge al Fary i es troba que l’estàtua de l’extaxista cantaire del cementiri està pintada amb esprais de colors. Un dels personatges diu: “Seguro que han sido los catalanes”. A més, l’acció passa durant un suposat campionat mundial de futbol en què Catalunya arriba a la final i la perd davant de l’Argentina. Bé, són conyetes que a més d’un espectador espanyol devien anar glaçant progressivament el somriure fins a emprenyar-se de debò. Una sensació semblant -i salvant les distàncies, òbviament- passa amb El venut (traduït per Jordi Cussà i Anna Camps a Més Llibres, i publicat en castellà a Malpaso), del poeta i novel·lista de Los Angeles Paul Beatty. El llibre, multipremiat als països de parla anglesa, explica en clau satírica la història d’una mena d’antiheroi negre frustrat perquè el seu poble ha estat absorbit per Los Angeles i ara ni tan sols no surt als mapes. Fill d’un psicòleg que feia de mitjancer entre negres, intenta, com una mena de cavaller medieval, restaurar el nom del poble, però entre altres situacions acaba posseint un esclau negre i engegant un pla per restaurar la segregació racial.
Vull ser esclau
Vull ser esclauEl llibre és una crítica contínua a l’estil de vida nord-americà, però en particular al tractament de la qüestió racista. Ho fa amb molta gràcia. Arribar a la conclusió que tornar a la segregació, als Estats Units actuals, seria una bona solució és impagable. De la mateixa manera que el protagonista ha d’heure-se-les amb un personatge secundari genial com és l’antiga estrella infantil de televisió per a negres que, ja de gran, s’entossudeix a ser el seu esclau i no hi ha manera que el protagonista pugui evitar-ho. Recorda Stico (1985), el film de Jaime de Armiñán amb un fantàstic Fernando Fernán Gómez fent el paper de catedràtic de dret romà cansat de la seva vida i que s’ofereix com a esclau. Paul Beatty, a El venut, critica i es fot de la hipocresia sobre la qüestió negra amb humor, intel·ligència i molta ironia. Sens dubte, és un bon inici per a la nova editorial Més Llibres.