L’article dels topònims i el president d’Aragó

Un topònim (o nom propi d’un lloc) no necessita, lingüísticament, anar precedit d’un article determinat, perquè un nom propi és sempre únic (no cal un el o un la que el faci únic). Això explica que l’article aparegui o no en funció de la tradició de cada llengua i cada topònim, i que fins i tot fluctuï i sigui opcional dins una mateixa llengua. Però l’opcionalitat no agrada als que sempre volen tenir clar “com s’escriu”. Si els dius “Amb article... o sense”, et miren malament, i si, a sobre, en castellà només s’escriu sense, llavors, per a ells, no posar-hi article és un castellanisme. En la tradició catalana, s’ha dit sempre “el rei d’Aragó” o “la Corona d’Aragó”, però ara et trobes que si escrius “el president d’Aragó” ja hi ha qui arrufa el nas i diu “¿No ha de ser “de l’Aragó”? Doncs no necessàriament.

Cal distingir, en aquest sentit, els noms de poblacions del noms de països o regions. En els primers, si porten article, l’article sol ser part del nom: el Masnou, l’Hospitalet, el Caire, l’Havana. En els exemples precedents l’hi hem de posar sempre. En els segons, en canvi, l’article no sol formar part del nom i es recomana no usar-lo en llistes i mapes, on escriurem Canadà o Xina encara que dins del text parlem “dels habitants del Canadà o de la Xina”. Ara bé, dins del text, hi ha països (o regions) que no admeten l’article (“anem a Andorra, Catalunya, Espanya, Itàlia...”), n’hi ha que l’admeten optativament (“anem a Argentina o a l’Argentina...”) i n’hi ha que l’exigeixen (“visitem el Marroc, l’Índia, el Vaticà...").

No hem d’oblidar mai que estem parlant d’una convenció oberta a un cert canvi i en bona part arbitrària, que només fixen puntualment les llistes oficials. I no cal dir que si un modificador restringeix el significat d’un topònim, cal posar-hi sempre l’article (“la Itàlia del Renaixement”). En el cas d’Aragó o l’Aragó, ara mateix és habitual i admissible la fluctuació i, per tant, si el president Aragonès no s’entén amb el president aragonès i volem evitar la redundant reiteració, podem dir que no s’entén amb el president d’Aragó (o de l’Aragó).