La frase del títol no surt ben parada de l’anàlisi d’un cap quadrat. Aquest que, ens dirà, fa de complement del verb sortir, i el complement del verb sortir és preposicional: “El meu germà surt amb una noia ”. Per a ell, doncs, la frase correcta seria “Surt amb la noia amb qui (o amb la qual ) sortia el meu germà”. Però no cal tenir gaire sensibilitat lingüística per adonar-se que mentre que la frase del títol llisca, la “correcta” embarbussa; i que per “correcta” que sigui la segona, la del títol és més viva i habitual.
La nova gramàtica normativa (GIEC), que té la virtut de partir de la descripció, avala (pàg. 1045) la simplificació que practica, sàviament, l’ús espontani quan converteix amb qui o amb la qual en que, si bé considera que repetir la preposició -la frase “correcta”- també és possible en un registre més formal.
Aquesta elisió és sempre bona -i fins i tot recomanable- quan l’antecedent d’un relatiu fa la mateixa funció en l’oració principal que el pronom relatiu en l’oració de relatiu. Això passa quan el verb es repeteix, però no és imprescindible. El que cal és que l’antecedent i el pronom relatiu vagin amb la mateixa preposició: “Tornarem per la carretera que ( per on, per la qua l) hem vingut”. Venim per una car retera i tornem per una carretera.
No és l’única elisió que la llengua fa, i la GIEC accepta, quan l’antecedent i el pronom relatiu van amb la mateixa preposició. De vegades s’elideix l’antecedent, de manera que és com si l’oració de relatiu fes directament de complement a la principal: “Dona-ho a qui ells ho van prendre”. La versió cap quadrada seria: “Dona-ho a aquell a qui ells ho van prendre”. I tornant a la frase del títol, podríem dir i escriure: “Surt amb qui sortia el meu germà”.
I si he dit “és com si” és perquè, en aquest cas, no es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Fixeu-vos que no podem dir “Dona-ho al qual ells ho van prendre” ni tampoc “Surt amb la qual sortia el meu germà”. Són relatives lliures, sense antecedent, que exigeixen el pronom qui.