BarcelonaEl joc de les preguntes impossibles t’enfronta al repte d’escollir entre dues opcions terribles (prefereixes un entrepà de cabells o d’ungles?). Ben aviat haig d’anar a un casament i la mandra m’ha portat a pensar una pregunta impossible: prefereixes anar a un casament o a la presentació d’un llibre? Elecció difícil: ruïna econòmica i sucre per la vena o avorriment mortal?

He assistit a presentacions de llibres com a autora, presentadora i públic, i puc constatar que acostuma a omplir-se la primera que fa l’autor, quan hi ha els amics i la família fent pinya (què seria dels casaments, si no fos per això). La presentació de Divorci i aventura a Finestres estava a petar. Però en dues ocasions m’he trobat amb dues persones al públic (sort que eren col·legues i almenys vam fer el vermut). Parlant amb altres escriptors, resulta una situació prou coneguda. És cert que les llibreries s’haurien d’escarrassar a trobar la manera d’omplir l’aforament, perquè hi anem de franc. Regar tutti quanti esdeveniment amb cervesa gratuïta és una opció i està de moda. Potser per això els casaments tenen èxit, malgrat tot. Però crec que els autors podem fer alguna cosa més perquè les presentacions també ho siguin, d’exitoses, més enllà de la possibilitat d’alcoholitzar els conciutadans. Ens agradi o no, la promoció forma part de la nostra vida com a escriptors. La meva proposta és escoltar la neurociència, que ens ofereix pistes valuoses per captivar una audiència.

El cervell és una màquina programada per aprendre, però només si hi ha novetat i/o desconeixement. Sembla que tenir curiositat activa el sistema de recompensa del nostre cervell i mobilitza la dopamina. Si el que comuniquem és interessant i desperta preguntes, tenim la feina feta. Si no, activarem el tronc cerebral dels presents, el cervell animal, que té la funció de protegir-nos de l’estrès, la por o l’avorriment (això farà que prefereixin anar de casament, si en tenen l’oportunitat). L’humor, el joc, la sorpresa, l’emoció o les dissonàncies cognitives són elements que desperten la curiositat del cervell. Igual que amb els llibres, com s’utilitzin ja és cosa de cada autor.

Així, només ens quedarà esperar que el boca-orella (“Saps? L’altre dia vaig anar a la presentació d’un llibre que va ser una passada!”) faci la seva feina.