Saramago i el drac del Nuno

Després d’un matí remullat però eufòric, dino dos cops. Un a peu dret, envoltat d’escriptors i polítics convocats pel Grup 62 al Comtes de Barcelona. Tothom hi arriba xop i feliç. El tinent d’alcaldia Jordi Martí celebra la implantació santjordienca del concepte superilla i la consellera Garriga encara recorda l’agosarament de prometre’ns a l’ARA, en la seva primera entrevista, que aconseguiria 100 milions més: al final van ser 89, pas mal. El segon dinar, el bo, és familiar: el pare de la Vero ja ha aconseguit llegir totes les novel·les de Saramago, de qui aquest any és el centenari. El petit Nuno fa més cas al seu drac prehistòric que al llibre didàctic ambientalista que li han regalat. La Coquis, l’octogenària tieta monja que viu al Raval, arriba una hora tard i és rebuda amb més aplaudiments que els del passeig de Gràcia quan ha sortit el sol després de la pedregada. La Mercè ha portat brunyols de Llançà, molt millors que el pastís de Sant Jordi. I quasi tots els comensals ja havien comprat els llibres els dies abans. Les tradicions no paren mai de canviar, sobretot si es mantenen. Plogui o nevi.