Les persones per davant de les idees

Algunes vegades volem saber i moltes més preferim ignorar. Hi ha una manera frívola, superficial o alegre de viure que ens estalvia contradiccions morals, maldecaps i mals de cor: esquivant els problemes, evitant prendre partit, preferim no enfrontar-nos a la dura realitat que ens envolta o que carreguem oculta en el nostre ésser més fondo. Preferim anar per la vida com si no passés res, com si no sabéssim res de debò. És una manera de ser al món surfejant-lo. S’assembla a un acte de consum, de compra. No de vida autèntica, soferta i gaudida.

La novel·la El país de l’altra riba, de Maite Salord (Ciutadella, 1965), guardonada amb el premi Proa, gira al voltant d’aquesta disjuntiva entre saber i no saber. ¿Es pot ser realment feliç en la ignorància? ¿Saber, en el sentit més autèntic, és un deure moral? ¿Un ésser humà és menys humà si s’ignora, si no sap d’on ve ni on va? La realitat és que moltes persones no es fan gaires preguntes –sovint per por que no els agradin les respostes– i simplement van tirant, van sobrevivint, van fent. Van per la vida sense interrogants, sense descobertes, només estimulades per un present continu material, elemental. Potser aquest és un dels grans mals endèmics d’una humanitat que així, sense el risc d’atrevir-se a ser, sense preguntes ni respostes, no té passat ni futur.

Al llibre de Salord, una neta descobreix tard qui era el seu avi, un descendent de jueus europeus, pied noir per lleialtat i menorquí per amor. La història del Daniel Gold, protagonista de la novel·la, és la d’un supervivent d’un segle XX que va convertir les ideologies en guerres, els ideals en víctimes. Entre Bèlgica, Alger i Menorca, el seu periple no és pròpiament una fugida, que també, sinó una inevitable presa de consciència humana, una treballada lluita per seguir endavant. El passat, sempre present encara que no es noti, li pesa, però no l’ofega: pot més la voluntat de ser. Gold és una mica camusià (Albert Camus, descendent de menorquins per part de mare, també va viure a l’Algèria francesa, per no dir l’Algèria menorquina). Com l’autor de L’estrany, que no se sentia a gust enquadrat en cap ideologia o creença, Daniel Gold tria la fidelitat a les persones, que no és sinó la més humana forma de llibertat. La mateixa llibertat que la Marta, la seva neta, escull per doble partida: en l’amor i en la recerca de la història del seu avi.

Amb una escriptura planera i directa, Maite Salord ha construït una aventura de superació individual a cavall entre la reconstrucció històrica i la nostàlgia familiar.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir El país de l'altra riba a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.