L'Altra Editorial acaba de publicar No me’n recordo de res, un recull dels articles més mordaços de Nora Ephron. Amb bon criteri, la traductora Carlota Gurt i l’editora Eugènia Broggi no han convertit el títol original I remember nothing en el seu equivalent formal No (en) recordo res o No em recordo de res. El primer no transmet la frustrant sensació de pèrdua de memòria que aquí pertoca. I el segon és artificiós, inexistent en un registre col·loquial. Aposten, doncs, per una forma que la GIEC (pàg. 706) considera “del col·loquial espontani”. Ara bé, a l’hora d’escriure-la també haurien pogut optar per No m’enrecordo de res, que considero –no és el primer tast que hi dedico– que hauria sigut un títol més encertat.

La GIEC se separa en aquest punt, de manera incomprensible, del que diu Júlia Todolí a la GCC (pàg. 1403) i del que diu l’ÉsAdir. Mentre que els segons parlen només de dues formes: la formal (1a) “No em recordo de res” i la col·loquial (1b) “No m’enrecordo de res”. La GIEC s’embolica i ens embolica afegint a la formal (1a) les col·loquials (1c) “No me’n recordo de res” i (1d) “No me n’enrecordo de res”. I, inexplicablement, obvia (1b), com si no existís o no la digués ningú.

 Per què considero que la forma col·loquial (1c) –recollida a la GIEC i triada per Gurt i Broggi– és menys encertada que (1b)? A (1c) postulem l’existència col·loquial –no pas formal– de recordar-se’n de X i venim a dir que funcionaria com l’ús també col·loquial adonar-se’n de X. Però així com al costat de l’estàndard “No s’ha adonat de res” també diem col·loquialment “No se n’ha adonat de res” i no diríem mai “No s’ha enadonat de res”, crec que no diem “No se n’ha recordat de res” sinó “No s’ha enrecordat de res”. Les formes verbals perifràstiques delaten quan en és un pronom pronominalitzat (sense funció sintàctica) i quan ja és prefix. La por a proposar una forma nova com enrecordar-se de X fa que s’acabi proposant una forma col·loquial molt poc col·loquial: recordar-se’n de X.