Per a què serveix el còmic? Esclar que per a res. En el passat, i a gairebé tot Occident, va servir per alfabetitzar els nens quan els nens portaven pantalons curts fins als 13 anys. O per analfabetitzar-los, segons l’escola pedagògica a què pertanyia cadascú. Va servir per a més coses, però aquesta és la que més es recorda.
Avui sembla que cada vegada serveix més per actualitzar nostàlgies infantils i, a través d’aquest mecanisme d’estímul al consum, inspirar franquícies cinematogràfiques i televisives afamades de conceptes i personatges. Actualment, l’èxit d’un còmic es resumeix a ser comprat, no llegit, i no a no ser comprat pels lectors, sinó per les productores.
La pregunta urgent que es repeteix a tots els fòrums és: ¿es pot viure del còmic? Mai es pregunta: ¿es pot viure el còmic? Durant dècades, i encara avui dia, molts autors han viscut del còmic. ¿Potser ha arribat el moment de començar a viure per al còmic?
No m’oposo al fet que es visqui del còmic, però si volem que el còmic segueixi viu hem de dibuixar buscant sempre un horitzó al qual no arribem, no un que van superar els nostres avis. Un horitzó no és una inspiració, i per inspirar-nos no necessitem obres raonables, ni tan sols obres bones, necessitem obres imprevisibles i extraordinàries. Obres amb cor, amb ànima, amb personalitat i amb faltes d’ortografia, com més rotundes i ofensives millor. Existeixen, no en el buit, sinó a la llibreria. Busquin Lo que más me gusta son los monstruos, d’Emil Ferris, i ho podran comprovar. I sense anar més lluny, no es perdin Pulse enter para continuar, d’Ana Galvañ; Gran bola de helado, de Conxita Herrero; Un millón de años, de David Sánchez; VIP, de Felipe Almendros; Estamos todas bien, d’Ana Penyas; Cuidado, que te asesinas, de Lorenzo Montatore; Materia, d’Antonio Hitos, i Conociendo a Jari, de José Jajaja. Entre d’altres. Uns quants llibres amb horitzó, llibres amplis i nítids que, gràcies a Déu, no respecten els que portem tota la vida en això.
Per a què serveix el còmic? No ho sé, però cada dia que en aixecar-nos no tinguem la resposta a aquesta pregunta tindrem una motivació per posar-nos a dibuixar.