BarcelonaEl baró d'Holbach (1723-1789) és un autor força llegit actualment, amb retard, perquè rebenta les religions, la teologia, Jesucrist, la intolerància, l’Església catòlica, i moltes més coses, quan tot això ja està gairebé resolt, o situat allà on toca. L’editorial Laetoli –¡és el nom d’un jaciment arqueològic de Tanzània!– ha publicat tots els llibres irreverents d’aquest il·lustrat, home de gran fortuna, i un dels personatges majors dels salons de les grans dames parisenques del segle; però en català encara no en tenim cap títol.

Hi ha un llibre seu que es troba a Abebooks.com en llengua hispànica (Madrid, 1812, i següents) que en francès es deia La morale universelle ou les devoirs de l’homme fondés sur sa nature (Amsterdam, 1776), un dels pocs del baró en què no es fica ni amb l’Esperit Sant ni amb els clergues, que encara té vigència. El volum II d’aquest llibre porta un capítol intitulat (traduïm): “Dels deures dels savis, de la gent de lletres i dels artistes”, en què lloa la gent que es dedica responsablement a aquestes coses, homes i dones, i en diu elogis que avui poden semblar-nos prehistòrics: “En qualsevol temps i a tots els països els talents de l’esperit i els homes i dones que en posseïen han merescut l’estima i la consideració dels seus conciutadans, i se’ls ha situat en un rang honorable i distingit”. Si pensem en el nostre país, i d’altres, sembla clar que ara ja no hi ha ningú que ostenti aquest lloc honorable –futbolistes a part–, quan, de fet, nosaltres vam tenir fins no fa gaire gent molt notable, considerats “autoritat”. Verdaguer, Català, Maragall, Carner, Riba –entre els lletrats–; Urgell, Manolo, Casas, Mir i molts més –entre els artistes–; Pedro i Pons, Puigvert, Barraquer, Broggi i molts més –entre els metges–; Vicens Vives o Batllori entre els historiadors, i una colla més, van ser considerats patriotes i homes i dones venerats i respectables.

Però D'Holbach insinua, en aquell mateix capítol, que en moltes cultures, tot d’un plegat s’hi instal·la una rara mena de misticisme que eclipsa la glòria que els millors homes i dones d’un país havien tingut temps enrere. Diu: “De vegades hi ha pobles grollers i salvatges que són guiats per l’entusiasme, sigui perquè se’ls ha volgut enganyar, sigui perquè se’ls ha considerat incapaços de ser conduïts per la raó. Per consegüent, la ciència dels costums i la política que esqueien als savis i abans als eclesiàstics, ha estat substituïda per les faules”.

Catalunya ha de tornar a retre honor a l’enorme sèrie de ciutadans que avui, com sempre a la nostra història, despunten en tots els camps de la ciència, les lletres i les arts. Hi són; però ja no són respectats com mereixerien, venerats encara menys.