Per què el nou pla de lectura està destinat al fracàs?

La iniciativa conjunta de les conselleries de Cultura i d’Educació per promoure la lectura entre la ciutadania del país està carregada de bones intencions, però fa palès un gran desconeixement de les causes que fan que cada dia llegeixi menys gent. Això deu ser un fet, altrament no es proposaria un pla de lectura amb tanta determinació com ho han fet les dues conselleries.

Les quatre causes més evidents per les quals els joves, en especial, deixen de llegir quan passen de l’ESO al batxillerat, i per les quals, en termes generals, els adults ja no llegeixen o llegeixen bagatel·les, podrien ser les següents.

En primer lloc, aquest pla no considera en cap moment la qualitat intrínseca de la literatura: sembla acceptar que qualsevol lectura és bona i que serà bo aconseguir –una altra vegada, com a bons polítics, una immersió en l’estadística– que un 65% de la població llegeixi un llibre per setmana i que un 40% llegeixi en català. Quins llibres llegeixin aquests lectors estadístics no sembla formar part del pla de lectura.

En segon lloc, el pla no té present que l’embat de les noves tecnologies –com ja ho va ser, al seu moment, el dels mitjans audiovisuals, en especial la televisió, avui poc significativa pel que fa als hàbits de no lectura– és molt més poderós que les millors intencions de totes les conselleries plegades. El pla, per exemple, no sembla considerar que convindria fer desaparèixer de les aules tots els ordinadors, com ja han fet a Suècia.

La tercera causa té a veure amb la molt estesa incapacitat dels professors de literatura d’engrescar els alumnes a llegir –un fet que s’explica, senzillament, perquè a molts professors de literatura, com ens consta, no els agrada llegir: prefereixen explicar llengua, que és molt més fàcil que fer entendre un poema.

L’última causa, també relacionada amb l’educació –l’àmbit en què una població adquireix o rebutja per sempre l’hàbit de la lectura– és que mai, des de les infaustes instruccions de Joaquim Molas, s’han fixat com a lectures obligatòries en llengua catalana –n'hi ha excepcions, segurament, però molt poques– llibres traduïts magníficament al català que agradarien als joves molt més que moltes de les lectures que es determinen per llei cada curs escolar, unes quantes turment i rebuig als centres d’ensenyament.

Sense tenir presents aquestes causes, qualsevol pla de lectura fracassarà aquí, com fracassaria arreu.