26/11/2021

La nostàlgia casposa de les cobertes 'Cuéntame'

2 min
Coberta de 'La sombra del viento'

BarcelonaJa fa temps que són entre nosaltres. Poblen taules de novetats de les llibreries i prestatges de les biblioteques. S’enfilen fins a dalt de tot de les llistes de més venuts, sobretot en dates assenyalades com Nadal o Sant Jordi. Normalment són en blanc i negre, a vegades amb un to una mica més sèpia i estan poblades de nens amb pantalons curts i cara d’afamats o de trapelles, dones enfundades en abrics llargs i barrets de plomes, homes esparracats, cotxes antics, bicicletes, carros arrossegats per cavalls, fotos amb marc de plata o cartes estripades: són les cobertes de llibres que jo anomeno cobertes Cuéntame, d’una nostàlgia casposa i carrinclona, clàssiques i gens atrevides, com la sèrie de televisió que ha posat color i moviment a una mena de franquisme soft. Lliguen amb títols on sovint apareix la paraula memòria o l’adverbi quan i el més normal és que el llibre tingui tapa dura. Deu haver-n’hi especialistes en els departaments de disseny i màrqueting editorials: dissenyadors que furguen i troben tricicles de fusta i boines de llana entre els infinits bancs d’imatges. Sobretot, vira-ho a sèpia! I el fons d’una novel·la sobre la postguerra amb nens que patinen amb jaquetes espellifades serveix també per a una saga familiar del segle XIX.

Quan va començar tot? ¿El 2001, amb aquell fanal emboirat de La sombra del viento? O va ser abans? ¿Busquen només una franja d’edat lectora, la de la gent gran? ¿Pertanyen a l’entranyable gènere de la "novel·la històrica"? No ben bé, perquè hi ha autors i títols de tot tipus que les acullen (o les pateixen). De fet hi ha una llei no escrita que diu que com més èxit de vendes té un autor, més Cuéntame serà la coberta del seu llibre següent. No cal dir que els premis literaris de més antiguitat i solera (és un dir) s’hi abonen gairebé cada any. I, en canvi, com eren les cobertes dels 60 o 70? O com són encara avui algunes? Estan molt més basades en la gràfica, en la tipografia, en les línies. Tenen més ofici al darrere. Més control de l’objecte llibre com un tot, i menys atomització en departaments i més departaments que no fan altra cosa que treure-li personalitat.  

stats