10/02/2023

No cal 'empapar-se' tant

BarcelonaAl migdia, sento a les notícies que, amb la pluja, uns sensesostre han quedat “empapats”. Al vespre, els personatges de la nova sèrie de TV3 Bojos per Molière “s’empapen de teatre”. De veritat cal que “ens empapem” tant?

Anem a pams. Empapar és un castellanisme clar no acceptat per la normativa ni per cap llibre d’estil. És un derivat de papa (“sopes molt toves”), igual que papilla (les farinetes, sí). Un dels seus significats és “mullar impregnant de líquid”, és a dir, parlant clar (i català) xopar. Si plou fort i no portem paraigua, molts espontàniament diem que quedem xops. Els mateixos que arrufem el nas quan sentim que la pluja “empapa”, perquè, per molt que la pressió sigui forta, el fet que tinguem una alternativa viva i funcional va a missa. 

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, què passa amb l’altre significat, el figurat? Un líquid penetra en un cos fins a xopar-lo igual que una idea, una doctrina, pot penetrar del tot en l’ànim d’algú. Els joves de la sèrie volen “empapar-se” de teatre, és a dir, no fer altra cosa que veure teatre, gairebé d’una manera malaltissa. Per evitar el castellanisme, ¿podríem dir que se’n volen “amarar”? Aquest verb preciós recull el significat recte d’empapar, quan fem esport quedem amarats de suor; i el figurat, tot i que m’atreviria a dir que més aviat sempre en contextos positius. Costa de creure que algú que odiï les matemàtiques es pugui amarar de trigonometria per aprovar un examen. D’acord que tenim memoritzar, i estudiar, i imbuir-se, i immergir-se, i… però no tenen cap matís de mala llet, d’exageració ni, sobretot, de col·loquialitat. I d’aquí plora la criatura. Per això fins i tot els que quedem xops, col·loquialment ens empapem de coses que no ens interessen per aprovar exàmens. És un dels problemes de compartir espai amb una llengua forta, que sempre ens veiem empesos a buscar traduccions paral·leles, paraula per paraula, malgrat que sabem que sovint no n’hi ha. I no hauria de passar res. Però passa, oi?