Quan el nacionalisme s'alia amb les idees totalitàries

BarcelonaEls moviments feixistes del segle XX van demostrar a bastament que un moviment totalitari no necessita cap ideologia i amb prou feines un programa: en té prou amb unes quantes consignes, uns eslògans eficaços —“Un poble, una nació, un líder”, “Sang i terra”—, noves banderes, grans concentracions de masses, himnes emfàtics... i tot el poder a la mà. Com va explicar molt bé Hannah Arendt a Els orígens del totalitarisme, posseir una ideologia, un cos organitzat d’idees entrellaçades i subordinades entre si, fa més nosa que servei a un dictador, que ha de poder canviar les frases fetes i els eslògans quan li sembli bé, sense haver d’incórrer en cap contradicció amb una ideologia.

Mussolini podia sentir-se emparat per les idees de Giovanni Gentile i D’Annunzio, però si no haguessin existit, no hauria passat res. Franco es va desembarassar de les idees de José Antonio, perquè van acabar engavanyant-lo.

Quan s’estudia el moviment nacionalsocialista alemany sempre apareixen les idees de Gobineau (Assaig sobre la desigualtat de les races humanes), les de Nietzsche i el seu malinterpretat “superhome”, les de Wagner —les més ben explotades pel dictador en la mesura que exalçaven els mites “fundacionals” de l’Imperi a l’edat mitjana—, les més pròximes a Hitler d’Oswald Spengler (La decadència d’Occident), o les del gendre de Wagner, Houston Stewart Chamberlain, autor d’un llibre, Els fonaments del segle XIX, que es troba ple de tesis molt pròximes a les de Hitler, però que a aquest li resultaven massa refistolades, i que ni tan sols devia llegir: Mein Kampf era més que suficient per assentar les bases d’un moviment nacional-totalitari que va acabar dominant l’escena alemanya per expressa voluntat del poble i escagarrinament del president Von Hindenburg, el qual, de passada, es va morir de seguida i va deixar el terreny lliure a un successor amb el títol de Führer (guia). Amb totes les simplificacions que es troben al llibre de Hitler, que es va vendre a gavadals, n’hi havia més que prou.

És el que passa quan el nacionalisme s’alia amb les idees totalitàries, una cosa que a nosaltres, per poc que siguem capaços de destriar el gra de la palla, no ens passarà. Però caldrà estar alerta. A Europa han pres forma unes iniciatives polítiques amb molt poca ideologia i menys moralitat, però carregades d’exabruptes i exaltacions que poden espatllar-ho tot.