M’he forrat: vaig apostar per la Louise Glück i n’he tret una bona picossada. No és veritat, esclar. A l’últim moment em vaig decantar per Murakami. Porca misèria!
Del premi Nobel de literatura, això de les cases d’apostes britàniques i els seus rànquings cada vegada em diverteix i em fascina més. Pocs dies abans de l’anunci del guanyador els mitjans es fan ressò de prediccions que són tan fiables que aquest any tenien en desena posició un autor mort. El devien haver deixat incorporat d’altres vegades que, encara viu, havia estat candidat (Amos Oz, descansi en pau i gràcies per tot). També hi havia a les llistes de possibles guanyadors un desconegut Don DeLito, sospitosament semblant al nom del nord-americà Don DeLillo. Ara entenc el que m’aconsellaven en una pàgina web: si vols jugar a la porra dels Nobel, tria una casa d’apostes que sigui rigorosa i que tingui criteri a l’hora de posar candidats factibles. Tenint en compte que la primera llista de nominats de l’acadèmia sueca és secreta, i que els cinc finalistes no es revelen fins al cap de cinquanta anys, no acabo de veure quin paper hi juga el rigor. Però potser sí, potser sí que a totes les cases d’apostes hi ha gent especialitzada en literatura que es fixa en l’estil i la importància de cada autor, que coneix bé els criteris del premi i que, després de valorar-los amb atenció, en proposa una llista. És veritat que la Glück era a la llista: al lloc 21. A vegades soc una mica descreguda, però és que me’n donen motius: torno a la famosa pàgina on et donen consells per apostar. El primer que et suggereixen és que apostis pels Nobel per fer alguna cosa diferent, perquè pot ser emocionant sortir una mica de les més habituals apostes esportives (la cultura entrant al terreny de l’esport, això sí que és emocionant). Després, com deia, et donen consells per escollir on apostar i saber quants diners pots guanyar. I, llavors, quan sembla que ja està tot controlat, arriba l’apartat final, que es titula: “Què són els premis Nobel?” Un altre dubte que tenia, qui aposta pels Nobel, resolt: gent que no sap què són. Com dirien a La competència, “ no hay más preguntas, señorita ”.