BarcelonaL'edició ben entesa comença per un mateix, i d'aquí que l'autoedició resulti sempre tan adient, si més no, per a la supervivència literària, la qual, com qualsevol altra mena d'existència, té el seu futur en la biodiversitat. Que el déu de les lletres ens guardi dels monocultius. Gabriel Bravo porta vint-i-dos anys editant “llibres il·lustrats per a adults”, la definició és seva. Aquest camí rep el nom d'Editorial Morsa i travessa un bon tros la seva vida. Fa llibres petits que han canviat diverses vegades de format i avui, encara que són força més grans, es veuen tan menuts com sempre. Això no passa en mirar-los, sinó en agafar-los, ja que un torna a tenir la certesa que està amb un llibre de Morsa. Són petits com quan un vol escriure només en minúscules per donar-li una importància tremenda al que explica.

El dibuixant Juanjo Sáez va ser el primer autor a qui va publicar. El llibre es deia Buenos tiempos para la muerte, i Gabriel Bravo no feia gaire que havia arribat de Màlaga a Barcelona i volia editar llibres com els que mai havia vist. Els llibres dibuixats de Javier Cejas, irònic i inventor de bars, també van sortir a Morsa, i així mateix va rescatar des de la història oculta per a la llegenda de culte el vell escriptor Curtis Garland. Mitjançant la reedició a Morsa de la seva novel·la de quiosc La noche de América agonizante (il·lustrada per José Antonio Troya), un parell de flipats ens vam fer amics de Curtis Garland i de Gabriel, perquè vam descobrir que el que ens agradava dels llibres era tot menys parlar de literatura. El grec Evripidis Sabatis, o el primer bestseller de la casa, Cuentos pop (de Federico Montalbán, il·lustrat per José María Casanovas, fill del Casanovas que dibuixava per a les mítiques Joyas Literarias Juveniles), o Elena Kuroda, o les lletres del grup Manos de Topo o el cançoner complet de Vainica Doble..., tot això ho ha editat Morsa. El cas és que, a la fi, s'ha publicat el seu propi llibre, un volum de cinquanta faules autobiogràfiques i compromesament morals, que es diu Musarañas (il·lustrat per Troya). Al llarg del procés d'edició va tenir un ensurt ben gros amb el cor, i encara que ja està bé, es pot dir que li ha quedat un llibre d'infart. Autoeditar-se és molt perillós quan s'edita amb la vida.