AIXÒ NO CAL DIR-HO

Els misteris no arriben sols

Els misteris no arriben sols Zoom

Fa uns dies va morir l’actor barceloní Pepe Martín, el mític protagonista de l’adaptació televisiva d’ El comte de Montecristo, i tot seguit vaig sentir una gran melancolia, ja que m’hauria agradat anar-me’n a París, encara que fos disfressat com el personatge de la novel·la. No hi ha ciutat més misteriosa que París, vull dir des d’un punt de vista “exclusiu”, per al·ludir a una vella cançó de Radio Futura. Tal exclusivitat ve donada pel més fulletonesc dels escriptors de fulletons, Eugène Sue. Contemporani de Dumas pare, Sue també va captivar les classes populars, encara que si Dumas donava mosqueters i evasions de presons Sue trobava l’evasió en la ciutat, i així encisava els lectors amb històries dels més sòrdids carrerons de París.

L’evasió només conforma els que ja se n’han sortit. A Les mystères de Paris, de Sue, hi vaig arribar indirectament, arran de la lectura d’ Els miserables, de Victor Hugo. La cultura acadèmica és una manera d’accedir a la cultura popular. Potser, i no me’n recordo, abans ja havia vist Los misterios de París a la tele, a les adaptacions d’un programa que es deia La novela. En van fer una versió amb Terele Pávez i Álvaro de Luna, dos actors que van ajudar a crear un contraimaginari col·lectiu, de la mateixa manera que els personatges de la novel·la de Sue són el contraimaginari dels protagonistes d’ Els miserables. La missió del contraimaginari, més que treballar per a l’enemic, és treballar per l’inacceptable.

M’explico. Aquells mateixos dies, Álvaro de Luna es feia molt famós amb el personatge de l’Algarrobo a la telesèrie Curro Jiménez, acabada d’estrenar. En aquest cas, però, el seu personatge anava a favor de l’imaginari i no pas en contra. Tot és política. El protagonista, que donava títol al serial, és a dir, l’actor Sancho Gracia, era un galant, igual que ho era el president del govern, Adolfo Suárez, també acabat d’estrenar. I així com l’un posava de cap per avall el seu entorn (hi va haver un capítol que es deia En la sierra mando yo ), l’altre també havia revoltat el seu àmbit natural, el règim franquista, amb la reforma política. La setmana vinent parlarem dels nous misteris.