29/11/2023

És millor un llibre que un antidepressiu, diuen els professionals sanitaris

2 min
El consum de psicofàrmacs (antidepressius i ansiolítics) no ha deixat de créixer durant la crisi.

BarcelonaLa prescripció social és l’eina que permet a un professional sanitari derivar un usuari a un recurs no sanitari de la comunitat. Per exemple, fer una activitat artística, practicar un esport o passejar pel bosc. Hi ha tota una sèrie de consultes a professionals sanitaris que no se solucionen o no haurien de solucionar-se amb medicació. Tots coneixem gent que fa anys que pren antidepressius o ansiolítics, però un jove amb ansietat pels exàmens, un adult estressat perquè s’ha quedat a l’atur o una persona gran que se sent sola no són motius que ho justifiquin.

Al Regne Unit es va fer un estudi sobre el cost econòmic de la salut mental. Van sumar despeses de medicació, de sanitat, hospitalàries i de personal, i van comprovar que la despesa en salut mental superava el pressupost sanitari del país. Una de les mesures preventives que van introduir per revertir aquesta situació va ser la prescripció social i, ben aviat, els ingressos hospitalaris i la despesa farmacològica van disminuir significativament. Els estudis van mostrar que el 80% de 300 derivacions socials fetes manifestava millor benestar emocional i qualitat de vida.

Els clubs de lectura, oasi de benestar

Una de les prescripcions socials que m'agradaria posar en valor són els clubs de lectura, un vertader oasi de benestar emocional i cognitiu. Apuntar-se a un club de lectura només té avantatges: llegir millora la capacitat de concentració i de comprendre idees complexes, debatre les lectures incrementa les habilitats per endreçar el pensament, i també ens ajuda a ser més bons conversadors i a escoltar punts de vista diferents. A més, segons un estudi de la Universitat de Queensland, les persones gaudim de vides més saludables si mantenim vincles socials després de jubilar-nos. Apuntar-se a un club de lectura, on trobem gent amb interessos comuns per poder-hi xerrar, pot reduir significativament el risc de mort durant els primers sis anys després de la jubilació.

A Catalunya, ja abans de la pandèmia, un 24% de les consultes a l'atenció primària tenien relació amb la salut mental i malestars de la vida. Però, per introduir la prescripció social, necessitem un canvi de cultura i posar la persona al centre del sistema. Posar el focus en les seves fortaleses més que no pas en els seus trastorns. Davant de les pressions de la vida quotidiana, fer temps per seure i perdre's en un bon llibre, fer amics per debatre-hi idees i, en definitiva, passar-s'ho bé, és una recepta alternativa que convido a tenir en compte. Pensem-hi.

stats