Cada dia, abans del Telenotícies migdia –en hora de màxima audiència–, TV3 emet un anunci d’arròs que contribueix a espanyolitzar el català. En aconsella: “No el compris a menys que vagis a cuinar el millor arròs del món”. Algun lector pot pensar que el castellanisme és a menys que. I no va tan desencaminat. Fins als 80 aquest a menys que era vist com un castellanisme i es corregia, tot i que divulgadors com Albert Jané ja havien advertit que, si bé Fabra no el va recollir dins l’entrada menys, a l’entrada fora definia fora que com “a menys que”. Diria, però, que no soc l’únic a qui aquest a menys que sona molt calcat del castellà. D’entrada, menys és un arcaisme reintroduït per Fabra per evitar la forma oral menos. Per tant, a menys que no té arrels en la llengua parlada. L’entrada menys del DCVB deixa clar que a tot arreu es deia menos menys en parlars valencians, i entre el munt de locucions que recull no hi ha pas a menys que. Tenint tret que, llevat que, fora que, etc., formes més àgils que eren ben vives i que ara agonitzen, no té gaire sentit donar per bo un a menys que artificiós i calcat. De fet, sona bastant pitjor que el proscrit a no ser que. És trist haver de dir que l’autoritat de Fabra també preval quan pren un mal camí. 

El castellanisme inqüestionable és un altre: és aquest “vagis a cuinar” que vol expressar un futur imminent. Segons l’actual norma, només és admissible per parlar de situacions que estan a punt de passar però no passen sempre que s'expressin en imperfet d’indicatiu (anava a...) o subjuntiu (anés a...): “Ara anàvem a telefonar-te”, “Semblava que anessin a renyir”. Així doncs, frases tan habituals com ara “Anem a començar” o “Us vaig a dir el que en penso” són flagrants i cada cop més consolidats castellanismes: cal dir “Comencem” / “Ara començarem” –i, en un to més informal, “Som-hi”– o “Ara us diré el que en penso”. L’anunci que ens espanyolitza refermaria la nostra identitat si es limités a dir, per exemple: “No el compris tret que pensis cuinar el millor arròs del món”.