Llibres sonors i electrònics: adaptació (cognitiva) o morir (d’estupidesa)

BarcelonaEls llibres estan deixant de ser llibres en el sentit diccionarial: "conjunt de fulls escrits…" Fulls? Escrits? Hi ha llibres que no tenen fulls, i fins i tot llibres que no són escrits. Parlo dels audiollibres i els llibres electrònics, esclar.

Diuen les estadístiques que un 5% de la població espanyola escolta audiollibres. Segons alguns estudis, un increïble 23% de la població afirma que n’ha escoltat algun en l’últim any. Bé, ja sabem que la gent té la dèria de mentir quan li fan enquestes. Per més que no ens proposem mentir, mentim sobre la quantitat de llibres que llegim: responem segons qui voldríem ser, no segons qui som (respostes aspiracionals, en diuen), i això distorsiona la xifra que ens surt dels llavis. Potser també mentim sobre la quantitat d’audiollibres que escoltem. Tanmateix, és innegable que és un mercat en creixement. Diu que ara suposa un 4% de la indústria global del llibre, però els pronòstics auguren que superarà el 20% cap al 2030. Uau.

Que el mercat de l’audiollibre va a més ho demostren també alguns moviments empresarials, per exemple, la compra de la plataforma Findaway per part de Spotify o el fet que tant Amazon, Google com Apple tinguin una divisió dedicada als audiollibres. I sí, conec algunes persones (poques) que són unes grans entusiastes de l’audiollibre.

Confesso que a mi els audiollibres em costen. Ho he intentat ferotgement diverses vegades, però el meu cap comença a divagar i deixa d’escoltar al cap de pocs minuts. Crec que té a veure amb la memòria; és sabut que hi ha persones en qui la memòria és primordialment visual i en d’altres més aviat auditiva. Jo soc de les primeres. Ho sé perquè quan vull recordar una cosa cal que la vegi escrita. Escriure’m els noms de les persones que em presenten m’evitaria oblits imperdonables causats per la meva memòria auditiva defectuosa. Crec que és per això que no m’acaben de funcionar els audiollibres: el meu cap no reté tota la informació que cal, no capto bé els matisos, no soc capaç de gaudir de la prosa perquè m’he de concentrar massa a no perdre la concentració.

Llegir en pantalla, retenir menys

El mercat dels llibres electrònics també es va consolidant. Segons les estadístiques, un 30% dels lectors llegeixen en suports digitals. Amb els llibres electrònics tinc més bona relació, perquè són escrits i m’hi funciona la memòria visual, i sobretot perquè m’ajuden molt quan llegeixo en llengües estrangeres. Però em deixen una empremta menys memorable. Són nombrosos els estudis que assenyalen que quan llegim en pantalla, entenem i retenim pitjor el que llegim. D’aquí en part, la catastròfica caiguda en picat del nivell de comprensió lectora tant aquí (proves PISA i companyia) com en molts altres llocs del món (també a Amèrica estan esgarrifats amb el desplomament de la comprensió lectora).

Es veu que quan llegim ens fem un mapa mental del que llegim; d’una banda de l’estructura general, gràcies que podem consultar l’índex i comprovar visualment l’estructura de l’obra amb un simple cop d’ull, i de l’altra de l’estructura de la pàgina (per això quan llegim som capaços de recordar que hem llegit una cosa, per exemple, a la part inferior d’una pàgina esquerra: el format de pàgina ens ajuda a crear el mapa mental). Llegir amb scroll fa que el cervell hagi de treballar més perquè no se li proporciona una estructura marc.

A més, es veu que associem lectura en pantalla amb lectura poc profunda, perquè el cervell està avesat a llegir de pressa i en diagonal quan consultem les xarxes socials. I després, quan ens volem posar en mode llegir-en-sèrio, inevitablement al cervell se li dispara el patró de lectura ràpida i superficial. Però com que el grau d’atenció que posem en llegir depèn de la nostra actitud-expectativa, si el cervell espera contingut banal, fa menys esforços de comprensió.

Alguns han detectat també el que anomenen "discrepàncies perceptives". El cervell demana que un llibre compleixi certes característiques per relacionar-s’hi com a llibre: que tingui un cert tacte, pes, olor. Amb el llibre electrònic això desapareix i, per tant, costa més que el cervell activi el mode llibre.

¿Tot plegat és només una qüestió d’hàbits apresos, incrustats en el nostre sistema cognitiu? Sembla que, si fos així, el jovent hauria d’estar més ben adaptat a la pantalla, ja que s’hi han relacionat gairebé prenatalment, però els estudis amb canalla de 10-12 anys demostren que continuen entenent millor el que llegeixen si ho fan amb paper. Potser el que cal és forçar l’evolució cognitiva de la màquina (el cos) fins que s’adapti als nous hàbits que, sens dubte, també tenen molts avantatges. La qüestió és saber què es produirà primer: l’adaptació cognitiva o l’estultització global, fruit de la nostra comprensió lectora en caiguda lliure. Facin les apostes.