Els llibres que no interessen a Aliança Catalana

BarcelonaJa fa uns quants dies –i és culpa dels resultats electorals, de l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament– que penso en un nen alemany que no conec de res; ni tan sols sé com es diu. Me'n va parlar la il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell, que el va conèixer durant un viatge a Düsseldorf per presentar La lluna, la terra i el sol, que va fer amb en Jaume Escala (Comanegra). A una escola, se li va acostar el nen en qüestió perquè li volia dir una cosa: "El que més m'ha agradat d'aquest llibre és que, sent tres personatges tan diferents, es puguin fer amics". La mestra, després, va explicar a Solé Vendrell que era un nen immigrant i que els altres no l'acceptaven. No sé si la resta de criatures va poder fer la mateixa lectura que ell i la seva situació va canviar una mica, però estic segura que aquell llibre, si més no durant una estona, devia ser refugi, i potser també esperança, per a aquell nen.

Dimecres, en un moment "de desesper", com m'explicaria més tard, l'escriptora Blanca Llum Vidal feia una proposta a X que també apel·lava als llibres: "I si fem un fil de lectures que, d'alguna manera, vagin bé per alertar de les mentides i dels perills de l'extrema dreta? Assaig, ficció, poesia, el que sigui". De seguida, el fil es va omplir de títols: hi ha molts assajos molt prometedors, textos clàssics i alguns de menys coneguts, i hi trobareu concentrats autors com Agustí Bartra, Fina Birulés i Hanna Arendt, Margaret Atwood, Martin Amis, Judith Butler, Theodor Adorno, Victor Klemperer o Georges Bataille. Hi ha lectures molt diferents, val molt la pena donar-hi un cop d'ull. Poques hores després, Vidal es mostrava emocionada per la xarxa que s'estava creant, pel gest col·lectiu que està recopilant lectures que són, segons l'escriptora, "Antídots. Torxes. Baranes. Fars".

Veure's obligat a emigrar

Jo encara no he participat en el fil, però sé que hi afegiré Hem hagut de marxar, un llibre que recull el testimoni de sis immigrants que Laia de Ahumada fa parlar en primera persona després d'entrevistar-los (Akiara Books, amb il·lustracions de Cinta Fosch). Està pensat per a joves, de fet, em sembla una lectura molt indicada per a totes les biblioteques escolars, però en realitat interpel·la lectors de qualsevol edat. Hi trobareu el Soly, del Senegal; l'Helena, de Bolívia; el Said, de Síria; la Ruth, d'El Salvador, i la Meriem i l'Ossama, tots dos del Marroc. Els enumero, amb el seu nom, perquè em sembla important i perquè respon a l'objectiu del llibre: l'autora vol que vegem les persones que es veuen obligades a emigrar i que siguem capaços de posar-nos en la seva pell. Ens expliquen com era la vida als seus països, per què van haver de deixar-los i com s'ho van fer per arribar fins aquí. També com ho han fet per viure en un país desconegut per a ells, com és la seva vida ara. El seu periple inclou situacions que us podeu imaginar, però tots tenen sobretot una cosa en comú: les seves històries tenen finals feliços, gràcies a la implicació de persones i entitats de casa nostra. És emocionant. Soc ben conscient que les coses no sempre són així, que la situació a casa nostra és complexa, però també crec que la solució no passa, de cap manera, per l'extrema dreta. I si hi ha llibres que ens ajuden a entendre-ho, que són resistència, un motiu més per continuar llegint.