De vegades, i sempre de bona fe,els que volen “millorar el català” o “curar-nos del catanyol” escampen inseguretats i males consciències que no ajuden a normalitzar la llengua. Per ser efectius recorren a receptes, i la recepta es carrega el matís, la diversitat i la complexitat. “Llevar-se aviat” pot voler dir el mateix que “llevar-se d’hora”, però això no fa menys lícit que, en aquesta frase, qui diu d’hora ho prefereixi a aviat, perquè el sentit bàsic d’aviat és un altre i perquè d’hora (potser per la pressió del castellà) s’està perdent.

Ara bé, crec que ens equivoquem quan passem de preferir una forma a negar que l’altra sigui correcta. Primer, perquè aquest ús d’ aviat és del tot viu i normatiu: la segona accepció d’aviat al DIEC2 és d’hora. I, segon, perquè creem complexos i inseguretats als catalans que, a més de no llevar-se, desconeixen la forma d’hora i només diuen aviat ; o que, en lloc d’aquestes formes, fan anar prompte, prest, tost, alego, enjorn, dejorn, etc.

Josep Ruaix, amb qui sovint estic d’acord, és un dels que afirmen que aviat només significa “passat poc temps” i no pot significar d’hora : “abans del temps habitual”. Per a Ruaix, és incorrecte “A casa sopem molt aviat”. I és curiós que ho afirmi (Nou diccionari auxiliar, pàg. 47) sense almenys advertir que, a més de l’ús general, està contradient la normativa: el DIEC2 i ara també la GIEC, que (pàg. 808) recull l’exemple “Els dies de festa es lleva massa aviat”. Diria que, en aquest cas, el perd el zel per “millorar el català”.

Un del seus arguments per defensar aquesta rígida distinció entre aviat i d’hora és fer-los correspondre amb pronto i temprano, però resulta que el DRAE deixa molt clar que un dels sentits de pronto és temprano i ho exemplifica amb “ Me levanto pronto ”. Tot apunta, doncs, que tant en català com en castellà són formes adverbials parcialment sinònimes i que això no s’explica per cap interferència. Per contra, en anglès sí que sembla que“ I get up early ” no equival a “ I get up soon ”.