BarcelonaLa moda del llenguatge dit “inclusiu” atempta cada vegada més contra una llengua gramaticalment correcta, o, simplement, contra la naturalitat d’una llengua que només modifiquen, en realitat, la suma dels parlants: no la canviarà mai ni l’IEC ni un polític qualsevol que s’empesqui qualsevol extravagància.

Per això Carme Junyent, del grup GELA (Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades), ha publicat a VilaWeb un article en què critica seriosament i argumentada aquesta moda, una moda que pot portar uns quants catalans (és a dir, una part dels homes i dones que viuen a Catalunya) a parlar una llengua que acabarà causant perplexitat en la resta dels éssers parlants del país, si no un atac de riure.

La bestiesa d'utilitzar 'totis'

Resulta que la consellera Tània Verge ha proposat que, a partir d’ara, a falta d’una paraula que equivalgui a la suma de tots i totes –és a dir, de gent del gènere masculí i gent del gènere femení–, adoptem el vocable italianitzant totis –de fet, podria haver apel·lat al llatinitzant omnis, que també serviria–. És una proposta delirant.

A Grècia tenien, i tenen, una paraula per parlar de l’ésser humà sense marca de gènere, anthropos (equivalent, també, a l’afortunada paraula alemanya Mensch), però a la llengua llatina ja no existeix res semblant. Els homes i dones de Roma mai no van trobar necessari que, quan homo, hominis remetia, per simple ús comú de la paraula, a la suma d’homes i dones, calgués inventar cap altre mot. I que consti que la llengua llatina, com totes les llengües, la van fer tots els habitants del lloc, homes i dones. Mira que tenien gramàtics, retòrics i dialèctics per posar en circulació una paraula inèdita, però no es van sentir obligats a crear-ne cap, ni cap dona no va posar el crit al cel pel fet de formar part del col·lectiu hominis. Només conec una expressió que ha esdevingut moda entre els parlants catalans, que no existia fa cosa de trenta o quaranta anys, que és “bona tarda”. A Catalunya –encara passa en certes contrades del país–, es deia sempre “bon dia” mentre hi havia llum, i “bona nit” quan ja no n’hi havia. Però això ha agafat: no és cap bestiesa, però està copiat del castellà, per pura enveja. Va ser un invent de TV3.

Junyent posa l’exemple del que passarà si això del totis acaba imposant-se en la nostra parla. La suma de: “Tots els pares de nens petits diuen que estan cansats però feliços” i “Totes les mares de nenes petites diuen que estan cansades però felices”, donaria una cosa així: “Totis lis paris i maris de nenis petitis diuen que estan cansadis però felicis”. És impossible que un llenguatge basat en aquesta inflació, per no dir ximpleria, de la “inclusió”, arribi a quallar entre la població. Sort en tenim de la sensatesa de la gent comuna, la gent del carrer, especialment la de pagès. Ciutadans de Catalunya: respecteu les dones, però també la gramàtica natural de la llengua catalana!