12/11/2021

L'empatia tràgica per un exiliat polític

3 min
Cristo si è fermato a Èboli

Els exiliats catalans d’avui tenen poc a veure amb el que ara parlaré, però l’experiència de l’exili sempre és humanament colpidora. L’Avenç ha recuperat, revisada per Teresa Muñoz Lloret, la traducció que Edmon Vallès va fer el 1964 de Crist es va aturar a Èboli, un text clàssic de Carlo Levi. (Vallès, un personatge a recordar: el 1958 va ser detingut per la policia franquista, 10 anys després va fundar la revista Historia y vida, i va ser, a més, la persona que va introduir Joan Reventós al socialisme; als inicis de la Transició va fer uns populars volums d'història gràfica de Catalunya).

L’impacte de llegir Levi és molt fort. La màgia ancestral i fatalista d’un sud abandonat de tot i de tothom, que viu ensalvatgit al marge de la religió oficial i de l’estat distant, es trasllada magistralment a un text d’una humanitat dolorosa. Tant és que Levi (1902-1975) ens parli de la gent de la Lucània (l’actual Basilicata) de fa vuit dècades, d’un món llunyà i perdut. Aquella "civilització" pagesa i atàvica de la Itàlia profunda va existir, aquelles dones d’ulls negres feréstecs, sensuals i supersticioses, eren de carn i ossos, eren paraula i tragèdia viva, igual com els nens groguencs fruit de la malària i la misèria, o els homes impenetrables, enfrontats per ancestrals odis de classe o de família. La famiglia! Levi, aleshores un jove metge i pintor (l’acció transcorre el 1935-1936), ens trasllada una duresa carregada de poesia, d’empatia. Ell era un exiliat intern del feixisme, desterrat en pobles de mala mort sota vigilància dels carabinieri.

Matera, la ciutat de les coves, capital d’aquella desferra de civilització, és avui un espectacular enclavament turístic. S’hi va filmar part de l’últim James Bond. Les coves on malvivien famílies són ara hotels de luxe. Els pobles de l’entorn han progressat. El bandolerisme, l’analfabetisme i la malària resten només com un record literari. (Per cert, hi surt la llegenda d’un bandoler català: Josep Borges, antic carlí, afusellat pels bersaglieri el 1861). Superada la Segona Guerra Mundial, el llibre de Levi, que reclamava acabar amb el centralisme romà, va servir com a crit de rescat. El sud oblidat va començar a existir. Anys després, el 1979, el mite d’aquestes Hurdes italianes creixeria amb la pel·lícula de Francesco Rossi protagonitzada per Gian Maria Volontè.

Entre la supèrbia immobilista dels senyors i la supervivència tràgica dels pagesos, Levi, sense voler-ho, apareix com un atractiu de modernitat per als primers i un bri d’esperança de salvació per als segons. A poc a poc acaba seduït per una gent que no té res on agafar-se, ni idees ni creences, ni raó ni Història, una gent que són pagans i no-ciutadans. Per a ells, "l’estat és més llunyà que el cel, i més maligne". La política no se la creuen ni l’entenen, però senten simpatia pels confinats polítics com l’autor, els quals "per misterioses raons, són víctimes del seu mateix destí". Des d’una passivitat i una fatiga que es remunta qui sap on, des del seu desconsol meridional, no demanen compassió, i només conserven un primitiu sentit de justícia que a vegades esclata amb brutalitat tot i saber-se abocats al fracàs. Aferrats a la terra, a la natura, el seu és un món físic d’escurçons i llops, de bruixes i bandits, de sexe i sang, on la mort és tan quotidiana com la vida. Un món d’un determinisme màgic.

Levi, com més avança el seu confinament, malgrat la seva impotència davant aquella existència moribunda i oprimida, més en pau es troba enmig del plany, més estima i més estimat se sent. Però un dia, alliberat per una amnistia mussoliniana, n’acaba marxant... "I vaig pensar amb afectuosa angoixa en aquell temps immòbil i en aquella negra civilització que acabava d’abandonar". Uns anys després, durant la guerra, convertiria les dones i homes de Gagliano (el nom oficial és Aliano) i de Grassano en personatges eterns.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Crist es va aturar a Èboli  a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats