Instagram no té sentit de l'humor
BarcelonaL'última vegada que l'escriptor Sergi Pàmies va posar títol a un llibre seu, el títol va picar directament a la seva porta: "Hola, soc A les dues seran les tres". Així m'ho explicava en una entrevista en què parlàvem sobre com es tria el títol d'un llibre. El resum, per a ell, és que no és tant una tria com un atzar. En plena escriptura, encara no especialment conscient que els seus contes tenien en comú el pas del temps, es va asseure davant la tele, i llavors va arribar la notícia: "Recordin: aquesta matinada, a les dues seran les tres". Era el títol, ho va saber de seguida. A ell, em deia, no se li hauria acudit mai, va necessitar aquest estímul exterior, però ho va tenir claríssim: el llibre es diria A les dues seran les tres (Quaderns Crema). "A vegades, els pedants del romanticisme, parlant del seu gran amor, deien: "La reconeixeré quan la trobi". Amb els títols passa igual, sense la transcendència romàntica. Si t'apareix un títol, el reconeixes: és aquest".
No sé quin va ser el procés que va portar l'escriptora xilena Paulina Flores a triar el títol del seu últim llibre, però és d'aquells que criden l'atenció a les llibreries: La próxima vez que te vea, te mato (Anagrama). A mi, d'entrada ja em sembla bo, i té tot el sentit quan llegeixes el llibre. Us el recomano: l'autora explica l'arribada a Barcelona de la Javiera, una noia xilena que vol ser escriptora i s'hi instal·la per estudiar, però sense pressupost d'expat, així que al·lucina una mica quan es troba amb un panorama "habitacional" desolador. Això la portarà a una precarietat evident, i sobretot li complicarà la vida amorosa, perquè acabarà enamorada del Manuel, un dels seus companys de pis. Ella, fins aleshores monògama, haurà de veure com li va això del poliamor. No us faig espòiler, però penseu en el títol. S'ajusta perfectament al to de la novel·la, que està narrada amb un sentit de l'humor molt fi, que m'ha fet deixar anar alguna riallada.
A Instagram, en canvi, aquest títol no li va agradar gens: quan va penjar un post sobre la novel·la, li van despublicar de seguida. El motiu? Incitació a la violència. Flores explica que ni a ella, ni a ningú de l'editorial, se li va acudir en cap moment que pogués passar això. Per a ella era un problema, perquè és l'única xarxa social que utilitza. Primer va tenir por i es va sentir tonta, per haver creat un títol que no podria pujar a xarxes, però de seguida va pensar: "Qué ridículo, Instagram". Estem acostumats a algunes censures més o menys absurdes d'Instagram: tenim claríssim que res de pits, per exemple. Evidentment, no hi ha d'haver lloc per a l'apologia de la violència, però aquest cas posa de manifest la literalitat de la norma, i amb això la seva absurditat. Instagram no distingeix la realitat de la ficció, i això és perillós. On queda, la possibilitat de la creació, d'una mínima transgressió? Qui està aplicant la censura? Paulina Flores, finalment, s'ho va prendre de broma. Els seus seguidors hi van contribuir, proposant finals alternatius del títol: "La próxima vez que te vea, te amo", o "te ato". O la meva preferida, "te gato". Sort que la gent encara té el sentit de l'humor, i la lucidesa, que li falta a Instagram.