La increïble història d'un escriptor criminal rehabilitat pel nou feixisme
BarcelonaHi ha pobles que han viscut sota una dictadura i que no triguen a oblidar-ho, tan contents. Però hi ha pobles en què aquesta memòria no queda mai vençuda. És el cas de Romania en l’afer József Nyírő, un escriptor de la Transsilvània hongaresa.
Nyírő (1889-1953) va ser un escriptor mediocre, molt més brillant i conegut per les seves activitats polítiques arran de la Segona Guerra Mundial que per la seva aportació a la literatura. Va ser ordenat sacerdot l’any 1912, després va penjar els hàbits i es va casar, va ser elegit membre del Parlament hongarès el 1940 per l’antisemita Partit Transsilvà, admirava fins a la devoció Joseph Goebbels, va participar en la massacre de 10.000 jueus a Budapest el 1944, va ser acusat de crims de guerra tant per Hongria com per Romania, i després de fugir a Alemanya va emigrar a Espanya, hi va viure tranquil·lament emparat pel règim franquista, va morir com un ciutadà anònim a Madrid, i s’hi van enterrar les cendres.
L’any 2012, els admiradors hongaresos de Nyírő –amb el beneplàcit del govern de Viktor Orbán– van demanar que les seves cendres fossin exhumades a Madrid per procedir a unes exèquies honorables al poble de naixement de l’escriptor, lloc que des del final de la guerra no formava part d’Hongria, sinó de Romania. Aquest país, sabedor del trasllat d’aquelles restes per via fèrria, va interceptar el tren que les portava.
Tot estava a punt al poble de l’autor, ara Odorheiu Secuiesc en romanès, abans Székelyudvarhely en hongarès, llengua encara parlada a la regió: les corones funeràries, el capellà de torn, el secretari de Cultura (Géza Szőcs), el president del Parlament (László Kövér) i els nostàlgics amics de Nyírő, neofeixistes o feixistes per sempre. Les cendres no hi eren, però els discursos no hi van faltar: no es va elogiar solament la persona i l’obra del difunt, sinó també les seves gestes, que, com sol passar en aquests casos, van ser considerades de poca importància atès l’altíssim valor (?) de la seva obra.
No se sap què va passar amb les cendres al·ludides, que es donen per desaparegudes. Hi ha pobles que processen bé la memòria i pobles que no.