L’allau de novetats de tardor és brutal: la primavera confinada va endarrerir la sortida de moltíssims llibres que ara s’acumulen en fila i fan saltets per cridar l’atenció dels lectors. Hi ha llibres premiats, traduïts, nostrats, rars i volgudament minoritaris, comercialíssims, reedicions, i tots desitgen el mateix que qualsevol ésser humà: una vida el més llarga possible. Si voleu jugar-vos-ho tot a un sol número, les veus informades apunten cap a la nova novel·la de Sara Mesa, Un amor, i cap a Paradise, de Fernanda Melchor, que haurien de ser títols especials. Jo trauré temps d’on sigui per a la nova novel·la de Laurent Binet, Civilitzacions, i per als llibres de l’Albert Forns i l’Albert Pijuan. Ara, el cor m’ha fet un salt quan he vist un nom repetit en dues programacions editorials diferents: el de la grandíssima escriptora brasilera Clarice Lispector, de qui aquest desembre es complirà el centenari del naixement. Si havíeu tingut sort i algú us n’havia parlat, potser l’havíeu llegida en castellà fa anys a Siruela o algun títol dispers en català a 62. Potser no l’havíeu entesa tota però us n’han quedat gravades escenes inquietants per sempre, com escrites per algú que no és d’aquest món. A mi sí.
I ara em trobo Restes de carnaval, una àmplia antologia dels seus contes editada per Comanegra, amb traducció de Pere Comellas i Josep Domènech Ponsatí, i sé que al novembre arribarà una de les seves grans novel·les, L’hora de l’estrella, gràcies a Club Editor, que en promet més títols. Els contes els coneixia menys, i la veritat és que, com explica la Tina Vallès a l’epíleg, és impossible llegir Misteri a Sao Cristóvao i no quedar garratibada, habitada per un malestar com de pel·lícula de Pasolini.
Aquest estiu vaig estar recollint els ous que ponien unes gallines que cada dia provaven d’escapar-se del tancat. Per evitar-ho, vaig ajudar a tallar-los les ales (sabeu com n’és, de fi, tallar plomes?) i, quan he llegit el conte Una gallina, he reviscut el vol baix i maldestre de l’animal, “estúpida, tímida i lliure”: així era i així la retrata una de les plomes més ensangonades del món. Aconseguiu un Lispector: qui no vol tenir un llibre d’algú amb un nom tan sofisticat?