Barcelona¿És el mateix un clàssic a la literatura que a la televisió? No ho diria massa fort. A la literatura, els clàssics a més són bons. A la tele, però, quan algú diu clàssic s'enfonsa Roma. Potser en televisió l'equivalent de clàssic és “de culte”. Per aquesta raó, llegint un llibre fascinant, coordinat i escrit en gran part per Javier Valencia, que es diu Weird TV (Dilatando Mentes Editorial, 2023), he tingut una sensació molt semblant a la que em va fer sentir Italo Calvino amb el seu ja clàssic assaig Per què llegir els clàssics (Edicions 62, 2016).

Igual que els llibres, una sèrie de televisió clàssica pot no haver-la vista ningú i, així i tot, haver canviat per sempre la manera de fer sèries i la mirada del públic. Autors i títols llegendaris (i en molts sentits, imponents), què Italo Calvino tracta al llibre, com Carlo Emilio Gadda, Raymond Queneau, Anàbasi o Orland, el furiós, troben a Weird TV la seva correlació amb sèries com Belphégor, Kolchack o Look Around You, i perfils d'autors com Bryce Zabel o Shaun Cassidy, tots dos éssers provinents del maleït inframón del guió. Al final de Weird TV, un postfaci de Marcos Gendre, titulat “Sobre supuestas edades doradas y presentismos de la ficción televisiva” es converteix en un contundent aparell crític on s'exposa per què són clàssiques totes aquestes sèries de les quals mai no havien sentit parlar. És una manera de dir, però és ben cert que hi ha un gran desconeixement dels clàssics de la cultura popular. I una cultura sense conèixer els seus clàssics no és tanta cultura. Potser tot es va enfonsar quan, per fer servir aquí una cabdal frase de Marcos Gendre, la televisió va perdre el seu orgull de sèrie B. És a dir, quan va perdre la seva consciència de cultura popular renunciant, per una banda, a tot el que sona a cultura, i per l'altra cercant el consumidor abans que l'espectador. Des de José Ortega y Gasset, l'espectador és una cosa molt seriosa. (Nota: el presentisme és creure que tot va començar amb HBO o, pitjor encara, amb Netflix).

Els espectadors més veterans de TV3 recordaran la sèrie Mecanoscrit del segon origen (1985). Té aquí un article molt interessant, signat per Víctor Castillo Rodríguez, on s'expliquen les peripècies que va patir el projecte d'ençà del seu començament. L'any vinent, 2024, es compleixen 50 anys de la publicació del llibre homònim de Manuel de Pedrolo, d'on surt aquesta sèrie amb una gran fidelitat, i al qual Castillo Rodríguez defineix com “la gran novel·la de la ciència-ficció catalana”. L'autor també diu que, fins fa no res, entre nosaltres no hem estimat gaire la ciència-ficció pròpia. Molt sovint es llegeix per fugir d'un mateix i d'allò que ens fa creure que mai no ens en sortirem. I si ens hi veiem reflectits, no hi ha màgia.