El film d'Isaki Lacuesta candidat a l'Ós d'Or se centra en el procés de sanació de les víctimes de la sala Bataclan. Els termes sanar, sanació o sanador s'utilitzen cada cop més en un sentit que no es dona a curar, curació, curador: en el de restituir la salut espiritual. Els professionals de l'autoajuda i el coaching necessiten termes més místics que els metges, i sembla que els troben en els derivats de sanar, si més no en castellà. Asseguren que curar i sanar no és el mateix, que curar és revertir un mal que afecta el cos, mentre que sanar és retornar un ésser (tot ell) a un cert estat (de gràcia). El DRAE, però, es mostra més escèptic quan, en la segona accepció de sanación, la defineix com a “curació mitjançant pràctiques esotèriques o teràpies alternatives”.

El català podria copiar el castellà per crear aquesta distinció o pouar en els seus propis recursos. No és que sanar o sanació no puguin tenir aquest sentit, però –si bé l'ús antic l'avala– des de fa uns segles, en una Catalunya lligada a la cria d'animals, sanar es va anar fent sinònim de castrar, sobretot el porc, per fer-ne més bona (més sana) la carn. Fins al punt que l'únic sentit de sanador que recull ara el DIEC2 o el GDLC és encara el de castrador. No crec que cap coach se senti còmode amb aquesta associació. Fugim, doncs, del porcs, i anem al verb que Fabra volia que féssim servir en el sentit “retornar la salut”: guarir. Deia Fabra: “Curar ha pres la significació de curar castellà; llavors havem abandonat guarir; i la significació que tenia curar, l'havem encomanada, sota la influència del verb castellà cuidar, al verb català cuidar, que significava pensar (ex.: cuidava morir-se)”. Per a Fabra i el Fabra, curar un malalt volia dir cuidar-lo, no pas guarir-lo.

Per raons llargues d'explicar, Coromines demostra que el cuidar que vol dir tenir cura no és cap castellanisme. Llavors, curar es recupera per al sentit guarir, i guarir, guariment i guaridor ens queden lliures perquè els puguem associar a una salut espiritual que, en temps com els que corren, fa més falta que mai.