Parlem de Gos Blanc (traducció de Jordi Martín Lloret, Angle, 2017) del diplomàtic, pensador i novel·lista francès d’origen lituà Romain Gary (1914-1980). Va ser un home polèmic, molt famós al seu moment i que ara Angle recupera en tota la seva esplendor amb aquest llibre de reflexions contemporànies, publicat el 1970. És una narració propera al relat periodístic parent del nou periodisme nord-americà dels anys seixanta. Trobo molt interessant aquesta recuperació enllà del contingut concret del llibre. Gos Blanc pertany a aquella mena de llibres fets des de la llibertat, que a Espanya no es podien ni ensumar. Ni per mentalitat, ni per possibilitat. El franquisme, com les dictadures, com els articles 155, busquen el paternalisme. Així estem, 43 anys després de mort Franco, on ja comença a sentir-se que amb això del 155 no n’hi ha per a tant, que no ha canviat gens la vida quotidiana. Sí, nens i nenes, tothom a fer nones, a fer bondat que així no passarà res. El contingut de Gos Blanc, una crítica ferotge, burleta i alhora rabiosa del problema racial als Estats Units així com, de retop, dels fets del Maig del 1968 a París, va permetre que fos publicat a l’Espanya del 1970. Un assaig d’un francès que reparteix llenya als americans i als mateixos francesos. Perfecte. Nihil obstat. Error. La dinamita era en una altra banda: donava a entendre que es podia parlar en llibertat. I, sobretot, que la figura de l’intel·lectual no era encara morta.

Enyor de l’intel·lectual

Ara no hi ha intel·lectuals, hi ha tertulians. Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa, sense comptar el bloc comunista, va triomfar l’existencialisme, que planteja la qüestió del compromís moral i social de l’intel·lectual. Sartre deia que l’escriptor, des de la independència creativa, s’ha de pronunciar sempre respecte a qualsevol esdeveniment polític o social. Gos Blanc n’és una romanalla, amb tot l’afecte. El 1970 l’intel·lectual encara (creia que) tenia la possibilitat d’intervenir en els afers socials i polítics. I ho feia, provocava debat i incomodava els polítics. Per cert, el llibre va de l’existència d’un gos, l’any 1968, als entorns de Los Angeles, entrenat per atacar només negres. Brutal. Molt recomanable, equival a unes quantes lliçons d’història.