La inhumana història de Fritz Haber
El químic Fritz Haber és algú que va salvar i alhora va condemnar la humanitat. Àngel i dimoni. La ciència i la tecnologia no són neutres. L’assaig Un verdor terrible (Anagrama), de Benjamín Labatut, està carregat de progressos tècnics ambigus, amb incontrolables efectes col·laterals que poden canviar el curs de la història. Fa temps que juguem amb foc amb el planeta Terra: la crisi climàtica que ara afrontem, carregada d’urgències qui sap si insalvables, és fruit d’un llarg procés d’experimentació humana amb la natura. El xileno-holandès Labatut ens explica unes quantes històries sobre aquesta perillosa aventura i la de Fritz Haber, que dona nom al títol del llibre, és la més extrema i paradigmàtica.
A Fritz Haber li devem dos invents que van canviar, per a bé i per a mal, les nostres vides. Nascut a Wroclaw el 1868, avui Polònia però aleshores Alemanya, va estudiar química (el seu pare ja tenia un negoci químic) i el 1907 va ser el primer a extraure nitrogen directament de l’aire. El que Haber havia descobert en un laboratori universitari l’enginyer principal de la BASF, Carl Bosch, ho va convertir en un procés industrial, el procés Haber-Bosch. Amb això es va solucionar la manca de fertilitzants que amenaçava de provocar una gran fam global com preveia Malthus. La troballa va permetre duplicar la quantitat de nitrogen disponible al món –el principal nutrient que les plantes necessiten per créixer– i va impulsar l’explosió demogràfica que va fer augmentar la població humana d’1,6 a 7 mil milions de persones en menys d’un segle. Avui, més de la meitat de la població mundial depèn d’aliments fertilitzats gràcies a l’invent de Haber.
Aquesta és la part bona. La fosca va anar així: la seva participació va ser decisiva en la creació i posada en pràctica del gas mostassa, provat per primer cop el 22 d’abril del 1915 a Ieper (Flandes, Bèlgica). Li va valdre un ascens com a capità i fins i tot un dinar amb el mateix kàiser Guillem II. Però al tornar a casa, la seva esposa, Clara Immerwahr, sufragista i la primera dona a aconseguir un doctorat de química en una universitat alemanya, el va acusar d’haver pervertit la ciència. Davant la insensibilitat del seu marit, la Clara es va suïcidar engegant-se un tret amb la pistola militar del seu marit. A l'acabar el conflicte bèl·lic el 1918, va ser declarat criminal de guerra pels aliats (tot i que aquests també havien fet servir el gas) i aquell mateix any, refugiat a Suïssa, es va assabentar que li havien concedit el Nobel de química per l’invent anterior, i va ser batejat per la premsa com "l’home que va extreure pa de l’aire".
La vida de Haber té un epíleg. Després de la guerra va seguir creant i produint noves substàncies, com per exemple un pesticida en forma de gas, compost entre altres elements pel cianur, que es va batejar com a Zyklon. Tot i que als 20 anys s’havia convertit al cristianisme i era un alemany convençut, va arribar un moment que el seu origen jueu el va obligar a escapar-se del país. Primer va marxar a Cambridge, però Anglaterra va refusar donar-li asil i finalment va anar a parar a Suïssa, on el 1934 va morir d’un infart de miocardi als 65 anys. Pocs anys després, el pesticida Zyklon B seria utilitzat pels nazis per assassinar milions de jueus a les cambres de gas dels camps d’extermini, entre els quals uns quants familiars de Haber.
I, encara, una paradoxa final. Al morir, es va trobar una carta adreçada a la seva esposa en què Haber deia no sentir culpa pel rol que havia tingut en la mort de milers d’éssers humans durant la Primera Guerra Mundial, sinó perquè el mètode d’extracció de nitrogen de l’aire havia alterat de tal manera l’equilibri natural del planeta que temia que en el futur aquest món ja no pertanyeria als éssers humans, sinó a les plantes.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per comprar Un verdor terrible a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.