BarcelonaLa vida és com la matança del porc: si t’hi escarrasses, tot s’aprofita. Jo, de les meves desventures amoroses, en vaig fer un llibre. En l’últim capítol parlava del cop que em van fer ghosting, que és quan algú deixa de respondre’t els missatges i desapareix de la teva vida sense explicació. No tinc coneixement que en català tinguem una paraula per descriure el fenomen. Per aquest motiu, vull fer una crida a en Magí Camps, filòleg de referència en la creació de vocabulari per als afers relacionals (si no ho heu fet, correu a llegir Sucamulla i m’ho agraireu), perquè en proposi una. Perquè, malauradament, he tornat a creuar-me amb fantasmes.

L’any passat vaig quedar amb dos escriptors. Van ser dues primeres cites agradables; diria que, fins i tot, divertides. Tots dos van desaparèixer misteriosament. Temps després, vaig saber que tenien parella, informació que servidora no compartia en el seu moment. Com que soc de tarannà optimista, vaig respirar alleujada: almenys no havien estat abduïts pels extraterrestres!

El pitjor ghosting, tot i així, va arribar més endavant i va ser professional. Quan vaig acceptar la proposta per fer un podcast i vaig escriure per confirmar el dia que començàvem a gravar, la persona que m’havia fet l’encàrrec es va volatilitzar. D’un gran mal en surt un gran bé, tot i així: aquest Robin Hood de la catalanor ens va estalviar un altre podcast en català.

Hi ha estudis científics que mostren que llegir ficció millora la capacitat d’identificar i comprendre les ments dels altres (el que en psicologia es coneix com a Teoria de la Ment), pas previ que ens connecta amb l’empatia, perquè se suposa que la ficció amplia el nostre coneixement de la vida i les circumstàncies dels personatges, i ens condueix a “llegir” les seves ments.

Si llegir ficció ens ajuda a entendre la perspectiva dels altres i a posar-nos en el seu lloc, com pot ser que hi hagi professionals del món literari aficionats al ghosting?, us preguntareu. O bé no llegeixen el que diuen que llegeixen, o bé jo tinc mala sort i sempre ensopego amb les excepcions. O potser les capacitats que som capaços de mostrar en un laboratori són més difícils de gestionar en la vida real.

Sigui com sigui, Magí, busca’ns aviat una paraula catalana per al ghosting, perquè em fa l’efecte que els fantasmes viuen entre nosaltres.