Evitar Madrid
Es pot anar pel món com a català? Sí, però requereix paciència. S’han de donar explicacions constants. L’interlocutor normalment parteix d’un prejudici: ets espanyol, i punt. Aquí comença l’embolic. Es fa feixuc.
En termes culturals, al tombant del segle XIX al XX Catalunya es va començar a emancipar de Madrid: els artistes (també els escriptors, els científics, etc.) van començar a viatjar directament a París i altres capitals europees, sense passar per Madrid. Van ser els anys del Modernisme, el Noucentisme i les avantguardes; políticament, de la Mancomunitat i, superada la dictadura de Primo de Rivera, de la Generalitat republicana. L’Institut d’Estudis Catalans o el PEN Club català són fruit d’aquell impuls.
El franquisme va acabar dinamitant aquell esforç col·lectiu d’independència cultural de facto. Va caldre tornar a començar. Ara ja fa temps que la literatura catalana torna a anar sola pel món, sense la crossa de la traducció prèvia al castellà, que d'altra banda sempre ajuda. La cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt del 2007 va marcar un punt d’inflexió. L’Institut Ramon Llull ha fet bona feina. El reconeixement oficial del català a la UE seria una conseqüència lògica d’aquesta trajectòria i ajudaria a seguir avançant.
Carles Torner, que va ser una persona clau per al Llull i per a Frankfurt, ha escrit l’assaig autobiogràfic Com ser ambaixador d’un país sense ambaixades (Pòrtic). Com a país, tenim el Llull i tenim delegacions polítiques i comercials, tot sense rang d’estat. N’hi ha que ens miren amb simpatia; n’hi ha que ens tracten amb suspicàcia. El gir ultranacionalista global no ajuda: hi ha un tancament a la diversitat, a la llibertat, a la tolerància amb la diferència.
Torner va tenir com a mestre i referent el poeta Jordi Sarsanedas, a qui li encantava el títol d’un assaig escrit pel seu amic Paul Scott, president del PEN escocès: In bed with an elefant, sobre la convivència dels escocesos amb la llengua anglesa. Com el català amb el castellà? "Viure amb l’elefant al llit té alguna cosa de vida extrema, perquè amb els seus moviments espontanis, fins i tot sense cap mala intenció, es gira al llit i et pot esclafar". Els elefants són els animals terrestres més grans que existeixen, tenen la pell gruixuda i bona memòria: millor que et posis en el seu camí, sobretot si ets un ratolí... perquè, segons la saviesa popular, els ratolins els fan por.
Evitar Madrid és el títol del capítol més curt del llibre. "Assenyala un buit: allò que no he fet". Torner ha gastat pocs esforços a buscar la complicitat espanyola, tot i que algun cop ha resultat decisiva. Per exemple, quan la complicitat entre els presidents Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero va fer possible que Espanya no posés entrebancs al fet que la cultura catalana fos convidada d’honor a Frankfurt amb el Llull com a únic responsable. Esclar, sense la connexió prèvia germano-catalana no hauria estat possible, una connexió amb arrels històriques. Les coses no surten del no-res: l’any 1502 l’impressor de Heidelberg Jan Rosembach va imprimir a Perpinyà el primer vocabulari alemany-català per a ús de mercaders germànics. I encara abans, el 1415, el trobador poliglot Oswald von Wolkenstein, en una cançó proclamava i es mostrava orgullós de saber parlar català. Alemanya és, d’altra banda, el país amb més lectors universitaris de català i el lloc on més s’ha estudiat l’obra de Ramon Llull.
La tasca internacional de Torner durant dècades, tant al MIEC (moviment estudiantil) com al PEN i al Llull, l’ha portat a travar coneixença i amistat amb personalitats com Ngugi wa Thiong'o o com Anna Politkóvskaia, la determinació i valentia de la qual mai ha oblidat: "Putin és un assassí. Putin és un carnisser. Putin és un racista patològic", va dir Politkóvskaia en un dels seus viatges a Barcelona. El 7 d’octubre del 2007, dia de l’aniversari del tirà, va ser assassinada a casa seva, a Moscou.
La diplomàcia cultural informal, feta d’empatia i molta feina —els darrers anys també en suport als escriptors ucraïnesos—, ha permès a Carles Torner teixir una xarxa mundial de complicitats per donar continuïtat a la voluntat de permanència de Catalunya al món.