Europa s’està espanyolitzant
Fa segles que a Espanya li costa enormement veure la diversitat cultural i nacional ibèrica com una riquesa. La veu com un perill, com un problema, com una nosa. Bascos, catalans, gallecs... El pensament més comú és: per què els costa tant sentir-se senzillament espanyols? El règim del 78 va crear una "Espanya com a estat unitari descentralitzat. L’única solució correcta, un estat federal com ara Alemanya, Àustria o Suïssa, va ser descartada per les forces de la dreta, inclòs l’exèrcit, que seguia les negociacions amb el dit al gallet", escriu el veterà periodista danès Per Nyholm, que no acaba de tenir clar si el federalisme de Sánchez d’ara va de veres.
Europeu convençut i referent al seu país, Nyholm actualment viu a Viena. Va cobrir el col·lapse del comunisme i ha seguit la guerra d’Ucraïna in situ. Amic de Jaume Cabré, coneix bé Catalunya i la història d’una Espanya del "tot o res, abans la mort que la derrota, anarquia i dictadura, quatre guerres civils en gairebé dos segles". Ara ha escrit un dietari de viatge per Catalunya, Espanya i Portugal, Més enllà de les muntanyes (Saldonar, en traducció de Henrik Brockdorff i Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz). És el primer volum de la trilogia Els rostres d’Europa: amb 82 anys, es proposa recórrer Itàlia, els Balcans, Turquia, l'Europa de l’Est (en un llibre) i els països nòrdics i l’Europa occidental (en un altre).
Sobre la batalla cultural que ens sacseja, es pregunta: "Necessitem realment tot aquest soroll, a Europa?" I respon: "Hauríem de tenir ben clar, en qualsevol cas a Dinamarca, que el nostre estat del benestar depèn dels anomenats estrangers. Treuen els residus, sacrifiquen els porcs, fan la neteja als hospitals, condueixen els autobusos, netegen les clavegueres, reparen els telèfons mòbils i cuiden els vells. Molts ja són juristes, caps de servei mèdic i parlamentaris". També ells formen la nostra pluralitat.
Però la reacció és de por, de rebuig a la diferència, siguin les velles diferències internes o la nova diferència externa de la immigració. A Àustria acaba de guanyar per primer cop unes eleccions generals la ultradreta, que creix a tots els països i marca l’agenda. L’excrescència feixista, que semblava extirpada, torna. També en això Espanya porta avantatge: la Transició va tapar les misèries de la dictadura, que tanmateix van continuar allí, latents en les mentalitats i les institucions. Nyholm recorda que a Portugal sí que van trencar amb el passat negre, però això tampoc els ha immunitzat davant l’onada involucionista: Chega va quedar tercera a les últimes eleccions, triplicant vots. "La qualitat de la democràcia es coneix per la seva atenció a les minories, ja siguin socials, polítiques, ètniques, religioses o sexuals". Doncs bé, no anem bé. Les males herbes s’escampen a tot arreu. "Europa té forces en el seu si que promouen la intolerància pública", anota, i assenyala especialment Espanya, Polònia i Hongria. Democràcies enverinades per la demagògia populista.
Un dia, a Segòvia, en un elegant i antic saló d’hotel va ensopegar amb un professor emèrit de literatura romànica, un castellà que quasi sempre havia impartit classes en centres d’ensenyament superior anglesos i alemanys, i també havia fet estades al Japó i els EUA. Es van posar a parlar i van fer un gintònic. "Cap govern de Madrid parla assenyadament amb les nacions del seu territori", li va dir aquell senyor. Per què? Per por. I va rematar: "Els castellans detesten els catalans, però no deixaran que Catalunya se’n vagi, una paradoxa. Espanya ha acumulat poca experiència del Renaixement i de la Il·lustració, de llibertat i drets humans". I encara un últim subratllat: "Espanya és més fràgil del que molts europeus s’imaginen". I menys del que molts catalans van voler creure durant el Procés, afegeixo jo.
Al principi del 1976, Nyholm va poder conversar informalment amb Manuel Fraga al Palacio de Oriente. "El passat és el passat", va dir-li. "Puc assegurar-vos que estem ben preparats. Hi haurà canvis, molts canvis, però tindran lloc gradualment. Tot està sota control [...] Ningú atemptarà contra la unitat d’Espanya".