BarcelonaLes facultats històriques de lletres –Filologia, Història i Filosofia– solien mirar-se les noves facultats humanístiques, com ara Pedagogia i Psicologia, com uns invents que s’havien creat per donar feina a professors que no en tenien en aquelles facultats; i, de fet, la fatal segregació entre les tres primeres facultats que hem esmentat, als anys 1970, va produir-se per aquest motiu. Tanmateix, no hi havia cap raó de pes, ni lògica ni epistemològica, per pensar que aquelles facultats no ensenyaven moltes coses de profit.  

Amb els anys, emperò, en veient que els pedagogs cedien molt de terreny al rigor intel·lectual –sens dubte per les pressions de l’estat actual de l’ensenyament públic i la proporcionada manca de recursos–, s’han despertat lleugeres sospites, i encara més preocupacions, sobre la tasca que duen a terme els pedagogs, o, si res més no, sobre l’atzucac en què es troben.

La darrera cosa que ha generat perplexitat entre la població ha estat que les antigues qualificacions dels resultats acadèmics dels estudiants jovenets hagin iniciat un camí d’eufemismes que, certament, mou a una gran inquietud. Temps enrere –encara que ja se sap que qualssevol temps passats van ser pitjors que els actuals–, un estudiant "aprovava" o "suspenia" una matèria a l’escola, o, filant més prim, obtenia un suspens, un aprovat, un notable o un excel·lent. Després, un primer eufemisme va substituir aquesta gradació, i es va parlar de "suficient" i "insuficient". Per fi, en un nou grau de dissimulació del gran fracàs escolar que existeix i existirà tal com van les coses –sempre sense cap culpa dels pedagogs– s’ha ordit un nou eufemisme que consisteix a dir que un alumne "ha assolit les competències" en una disciplina determinada, o que es troba "en procés d’assoliment" de la mateixa cosa.

Potser que siguem realistes: hi ha escolars, avui, que no assoliran mai cap competència en gairebé res. Són pocs; però és obvi que n’hi ha uns quants, aquells que no fan res de res, que no obren mai un llibre, que són ignorants i estan encantats de ser-ho, o que fins i tot no es presenten a l’aula sempre que els sembla que s’ho passaran més bé en un escenari alternatiu.

¿Hem de dir, d’aquests, que es troben "en procés d’assoliment" de cap cosa? Més aviat es troben en procés de convertir-se en tot el contrari d’un jove preparat per entrar dignament en la vida social, moral, econòmica i intel·lectual del país a què pertanyen.