Els professors de català, per simplificar, tendeixen a dir que el pronom li substitueix un CI (o datiu) animat i el pronom hi un d’inanimat. I encara que aquesta norma en general sigui certa, presenta interessants excepcions.
D’entrada, ens pot resultar estrany el concepte datiu inanimat, però quan comparem frases com “A la nena li posarem un vestit alegre” i “A aquesta butaca li posarem una funda llampant”, constatem que, sintàcticament, la nena i la butaca fan, si fa no fa, la mateixa funció. Algun purista convertiria l’última frase en “A aquesta butaca hi posarem...”, però la nova gramàtica (GIEC) deixa clar (p. 493) que en casos així els dos pronoms són bons. Tant podem dir “Hi donarem una altra capa (a la taula)” com “Li donarem una altra capa” o “Posa-hi sal (a l’amanida)” com “Posa-li sal”. Són exemples de li inanimat del tot correctes en català. De fet, amb alguns verbs, com proporcionar o concedir, només li és bo: “Al llatí li/*hi concedien el dret a tenir gramàtica”.
En els exemples anteriors el li pot ser inanimat però el hi no pot ser animat: a un nen no hi podem posar una jaqueta ni a un pres concedir- hi la llibertat. Però això no vol dir que el hino pugui ser mai animat.Per exemple, a “Ens hi van presentar” puc estar dient que ens van presentar a algú, i és un cas clar de hi animat. També podria dir “Ens van presentar a ell” però no -amb el mateix sentit- “Ens li van presentar”.
En català, com explica molt bé la GIEC (p. 214), quan en una oració hi ha un CD de 1a o 2a persona ( em / ens, et / us ) i un CI de 3a persona, aquest CI no pot ser li ni els ; ha de ser hi (o bé un pronom fort). Aquest ús de hi com a CI animat es dona amb verbs que seleccionen CD i CI, com ara delatar, lliurar, oferir, portar, recomanar, presentar o vendre.
Amb altres verbs, com assemblar-se o acostar-se, hi i li poden alternar, si bé -almenys en els parlars que utilitzen hi - és més normal, i sona més genuí, “M’hi assemblo” o “M’hi acosto” que no pas “Me li assemblo” o “Me li acosto”.