Elogi d’un ofici a l’ombra del món del llibre
BarcelonaQue el món del llibre és ple de "professionals a l'ombra" no se li escapa a ningú. La cadena que permet que un llibre arribi en mans dels lectors inclou moltes baules, gent que fa oficis molt diferents, sovint invisibles, però tots imprescindibles. D'entre tots ells, segurament, amb qui els periodistes tenim més relació és amb els i les (la immensa majoria són dones) responsables de premsa. Són aquelles persones, freelance o contractades per les editorials, que es preocupen, sobretot, perquè els llibres tinguin presència als mitjans. La seva tasca és molt important, sobretot si tenim en compte que el que no es veu moltes vegades no existeix. En un mercat en què es publica tant com el nostre (i no em fareu baixar del burro: es publica molt), fer destacar un llibre, que en parlin al Vostè primer del Marc Giró o al Més324 del Graset, pot influir molt en la seva "durabilitat" a llibreries i, per tant, en les seves vendes. Tenir un bon equip de premsa és molt important, i no és una feina fàcil de fer.
Per què us en parlo, avui? Doncs aquest article parteix d'un disgust. Poques hores abans d'escriure'l, he sabut que un responsable de premsa que m'aprecio molt ha estat acomiadat. La precarietat també forma part d'aquest ofici, ho podeu preguntar a gent que fa dècades que s'hi dedica, i que encara ha de fer malabarismes per arribar a final de mes. M'ha sabut greu de debò, perquè és un tio que s'hi deixa la pell, i que treballa molt bé. I què vol dir, que un responsable de premsa treballa molt bé? Doncs vol dir, per exemple, que coneix els llibres que et proposa. Si el volum de feina, moltes vegades exagerat (la majoria dels que conec van desbordats), l'hi permet, se'ls ha llegit a fons. Quan no ho ha pogut fer, s'ha preocupat de tenir prou informació per "vendre'ls" bé. Els responsables de premsa també són venedors, sí. Seguint amb la metàfora (bastant òbvia, en soc conscient), fan tot el que poden perquè els "comprem" els seus títols. Per fer-ho, han de trobar el punt just de relació amb els periodistes: no s'han de fer pesats, però no els perdonarem que ens hagi passat per alt la visita de determinada autora important (encara que ens hàgim despistat nosaltres obviant el correu que ho anunciava).
Posar en valor un ofici complicat
Amb els anys, amb els responsables de premsa s'estableix també una relació de confiança: no només el tracte es va fent més cordial, amical fins i tot, sinó que coneixen el perfil de cada periodista i acaben fent propostes més "personalitzades". Saber qui fa què, això també és una característica dels bons responsables de premsa. Sempre intenten fer les coses fàcils, tot i que el ball d'agendes que porten no els l'envejo gens. A més de relacionar-se amb nosaltres, els periodistes, de preparar dossiers, de parlar amb llibreries o festivals per organitzar presentacions, o de fer tantes altres coses, tenen una altra feina molt gratificant, però no sempre fàcil: acompanyar els autors. Han de tenir mà esquerra, perquè n'hi ha de molt agradables, però em consta que també n'hi ha de difícils, o amb un ego especialment desenvolupat. Santa paciència!
Acabo. Espero no haver mitificat l'ofici, no era la intenció; però sí que volia posar-lo en valor. Els responsables de premsa sempre s'ocupen de donar visibilitat als altres: per una vegada, que els protagonistes siguin ells. Es mereixen el reconeixement, creieu-me.