UN TAST DE CATALÀ

¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí?

La carta del lector Víctor Montencino, publicada dijous, plantejava un tema complex i espinós: per què les formes de certs dialectes, com ara el tortosí, no s’accepten en els usos escrits més formals, com ara un examen a la universitat? Tot i ser evident que tots els dialectes són igual de respectables i potents lingüísticament -ja ho va deixar clar l’admirat Jesús Tuson-, una llengua, per ser viable ara i aquí, ha de tenir una massa crítica de parlants i assolir un grau d’unitat que sempre comporta subordinar la seva diversitat interna al model referencial que anomenem estàndard.

I l’estàndard -la varietat més pròpia dels registres formals- no és ni pot ser equidistant respecte als dialectes. Cap estàndard -ni en francès, ni en anglès, ni en italià, etc.- és una barreja morfosintàctica dels seus dialectes. En cap conviuen, en el mateix registre, la meva taula i la teua taula ni nosaltres i vatros. Tots es basen més en un(s) dialecte(s) que en un(s) altre(s). Sense un centre de poder polític no hi ha llengua -no s’unifica la diversitat-, i aquest centre sol privilegiar el seu propi dialecte. Per això, a Catalunya, l’estàndard es basa molt més en el dialecte central que en el tortosí.

Tots els dialectes poden ser la base d’un estàndard, sí, però si entenem estàndard en el seu sentit més propi -un model referencial per a tot el domini-, no hi pot haver tants estàndards com dialectes. Tots els docents universitaris no són ni poden ser competents per corregir textos en tortosí: escriure en tortosí fa impossible avaluar l’alumne.

Com salvem, doncs, la diversitat? De dues maneres. 1) Mantenint les formes de cada dialecte en el seu àmbit d’ús, incloent-hi registres formals (ràdio, revistes...), perquè en aquest àmbit sí que són referencials. 2) Mantenint en la llengua oral tots els trets dialectals -es parli amb qui es parli- amb l’única excepció d’aquells que, puntualment, dificulten la comunicació. Cal que el tortosí parli tortosí a tot arreu, i que tots els que el sentim aprenguem a entendre i estimar el que parla.