Un diàleg eròtic i encès a la Bíblia

BarcelonaHi ha dos llibres de l’Antic Testament que sembla estrany que hi entressin. Els compiladors de la Bíblia van triar, entre un munt de suposades revelacions, o textos de savis i profetes, uns quants que els va semblar que s’avenien perfectament amb els dogmes que queden establerts en allò que els jueus consideren la Llei per excel·lència: el Pentateuc, o els cinc llibres de Moisès. Durant el procés d’elaboració del cànon bíblic, molts escrits van ser rebutjats –després passaria el mateix amb el Nou Testament–, i ara són considerats apòcrifs, però estan editats.

Els dos llibres que causen sorpresa són el Càntic dels càntics –o Cantíssim, o Hipercant– i el Cohèlet, que abans coneixíem amb el nom d’Eclesiastès. El primer és un llibre molt pròxim a qualsevol obra d’erotisme de la tradició oriental –no oblidem que la Sulamita del Càntic és nigra sed formosa, “de pell fosca i («però», diu la Vulgata, amb to racista) bella”. Al primer vers, que moltes traduccions antigues no es van atrevir a traslladar literalment, ella diu: “Que em besi amb besos de la seva boca!”; i al capítol 7, ell li diu: “Els teus pits són com dos cervatells”. I així tot: un diàleg encès entre un amant i una amada. (S’ha hagut de tòrcer molt la interpretació per considerar aquest llibre com un escrit de caràcter religiós.)

L’altre és el Cohèlet, un llibre tot ell pessimisme, que comença amb el famós verset (en llatí) “Vanitas vanitatis et omnia vanitas”, que avui, si tenim present l’original hebreu de vanitas (hébel), s’hauria de traduir com “Fum de fum, i tot és fum (o un ventet, o una evanescència, i tot és en va, o tot és no res)”. I cap al final afirma una cosa paradoxal: “estudiar massa perjudica la salut.” Tanmateix, va entrar en el Llibre sagrat d’una religió que sempre s’ha basat en la lectura, l’estudi i el comentari de les Escriptures.