La destrucció del periodisme

Les plataformes estan posant contra les cordes la premsa tradicional, que fa anys que busca sense èxit el seu model de negoci i no recupera la influència perduda. Segueix sent la que bàsicament alimenta la resta de mitjans (teles, ràdios i les mateixes xarxes), però no té com finançar-se. Els lectors li arriben via xarxes, sense pagar, sense fidelitzar-los. L’esfera o àgora pública, com a pilar de la democràcia, se n’està ressentint. Els valors de la comunicació pública ja no eren ni de bon tros satisfactoris abans d’aquest canvi, però ara han empitjorat.

Una campanya electoral com la que estem vivint és un bon moment per prendre’n el pols. Com s’informa la gent per decidir el vot? Com comuniquen els polítics? Les xarxes socials han transformat la manera de consumir i produir informació, també la manera de fer política. El debat s’ha aprimat i s’ha tensat. Guanyen la demagògia i la visceralitat, perden la raó, el matís i la complexitat. A remolc, les democràcies occidentals fa temps que van enrere, com els crancs. No està gens clar com aturar aquesta deriva.

De tot això parla el nonagenari Jürgen Habermas, un dels referents filosòfics europeus, al seu darrer llibre, Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. El títol és llarg i acadèmic. En canvi, el llibre, estranyament en aquest autor, és diàfan i sintètic, "com si volgués deixar clar el seu llegat", em comenta Josep Ramoneda, que juntament amb Jaume Casals dirigeix la nova col·lecció de pensament d’Edicions 62, La Blanca. Els propers volums seran La nostàlgia, de Barbara Cassin, i el fonamental La condició humana, de Hannah Arendt.

Amb aquesta obra, Habermas ha actualitzat el seu emblemàtic llibre de 1962, La transformació estructural de l’esfera pública. Què diu ara? Doncs que la democratització de la comunicació –tothom pot ser emissor– ha portat, paradoxalment, una degradació de la democràcia. Ha quallat la sospita contra els mitjans professionals per part d’un ciutadà mitjà que tendeix a tancar-se en la seva bombolla digital, en "caixes de ressonància autosuficients" des de les quals "qualsevol pretensió d’universalitat que vagi més enllà del seu horitzó propi ja és en principi sospitosa d’hipocresia". La pluralitat, la inclusió d’opinions diverses, sovint és percebuda com una agressió o traïció. A les mans de Silicon Valley, la promesa emancipadora, antiautoritària i igualitària està tenint uns efectes perversos. La tutela dels antics mitjans de comunicació era excessiva, però el soroll d’ara és eixordador i crea monstres.

Habermas descriu aquest procés, que s’ha vist amb cruesa als EUA, com "una polarització constant de l’esfera pública". I alerta: "Un sistema democràtic queda totalment danyat quan la infraestructura de l’esfera pública ja no pot dirigir l’atenció dels ciutadans cap a les qüestions rellevants sobre les quals cal decidir, ni garantir la formació d’opinions públiques contraposades, és a dir, d’opinions filtrades qualitativament".

L’autor alemany, pare del constitucionalisme modern, té clar que la democràcia deliberativa es basa en la participació ciutadana, en bona mesura a través de l’esfera pública, on es dirimeixen els legítims i confrontats interessos particulars amb la imprescindible recerca del bé comú. Si, a causa de l’atomització i degradació del món comunicatiu, la idea de bé comú decau, tenim un problema: "Cap democràcia pot funcionar si els ciutadans persegueixen exclusivament els seus propis interessos", sentencia Habermas. "La regressió política en què s’han anat sumint gairebé totes les democràcies occidentals des de finals del segle passat es mesura pel declivi –i en alguns països fins i tot per l’esgotament– del poder racionalitzador del debat públic".

Però no tot és culpa de la comunicació. Habermas també assenyala la necessitat de no veure l’oponent polític com a enemic, i d’acceptar la diferència amb "la inclusió recíproca dels desconeguts". Veu imprescindible una "solidaritat cívica". I, en el terreny de les desigualtats, adverteix sobre "la relació precària entre l’estat democràtic i una economia capitalista que tendeix a accentuar les desigualtats".