La majoria dels parlants no valencians no diem “Als nens els diré que vinguin” sinó “Als nens els hi diré que vinguin”. El datiu plural espontani de 3a persona de la majoria de catalanoparlants no és els sinó els hi. És un fet de llengua que va topar amb el logicisme de Fabra. En aquest cas, amb la seva incapacitat -molt comprensible a l’època- d’entendre que el clític (pronom feble) de datiu és híbrid i combina la noció d’acusatiu i locatiu.
I aquesta incapacitat -feliçment superada per la lingüística- ha fixat l’estàndard formal creant una barrera entre la intuïció i el que socialment -per molt que l’IEC vulgui defugir aquesta etiqueta- es percep com a “correcte”. Fa “correcte” el que no diem i “incorrecte” el que diem. Com que ho diem, la GIEC -que s’autoprohibeix “incorrecte”- diu que “no s’empra en els registres formals”. Joan Solà ja va deixar escrit que quan els gramàtics es troben una construcció que “no saben, no poden, analitzar, la releguen, displicents i tibats, al purgatori de la llengua col·loquial”.
Aquest els hi treu de polleguera els puristes. L’acusen de “populista”. Per a ells, és populista partir de la llengua dels parlants i no de l’artifici del gramàtic. I en això revelen que més que puristes -parlem d’una forma del tot genuïna- són fonamentalistes: volen que la norma establerta sigui intocable, eterna, fins i tot quan ens acosta al castellà. També titllen aquest els hi de “col·loquial barceloní”. Ai uix. Però on ells diuen “barceloní” la GIEC diu “els parlars que empren la variant del datiu hi ”, és a dir, “la major part de l’àmbit lingüístic”.
La GIEC obre la porta -molt poc- a aquest els hi. Dient que no es fa servir en registres formals, ens diu -implícitament- que és adequat en els informals. I la GEIEC? A la GEIEC ja no se’n canta ni gall ni gallina. Centrada com està en els registres formals, no li ha trobat un lloc ni en la lletra petita. Ei, fins allà on jo arribo, perquè tot i ser una gramàtica digital del segle XXI, encara no té un cercador.