"La cultura, nena": per què s'han carregat el magazín presentat per Tània Sarrias

Barcelona«Buenos días, es la hora de la cultura. Es la hora de 'Culturas 2'». Només queden quinze dies més, fins al 27 de novembre, per escoltar en directe aquestes paraules que tantes vegades ha pronunciat la Tània Sarrias per obrirCulturas 2, un programa que s'emet, encara, de dilluns a dijous a La 2. Avui hem sabut que se'l carreguen. És una molt mala notícia. L'he comentat de seguida amb una amiga que sap molt bé què és, això de treballar en culturals a la tele, i una frase seva m'ha donat el títol de l'article: "La cultura, nena".

Hi ha una certa resignació, en aquesta expressió. I és que, a la gent que ens dediquem a la cultura als mitjans de comunicació, que passin aquestes coses no ens agafa per sorpresa, malauradament. Tal dia farà un any. I tal dia farà un any, sí, però avui vull protestar, i sobretot posar en valor una feina, una manera de fer, que trobarem a faltar. Molts escriptors, quan parlen del seu procés d'escriptura, coincideixen a dir que el més important és trobar el to d'allò que vols explicar. Un cop el tens, també tens la novel·la, diuen, però has de dedicar temps i esforç a trobar-lo. Per a mi, una de les virtuts de Culturas 2 és que havien trobat el to perfecte per acostar els espectadors a la cultura. Era –és!– desenfadat i proper. La interacció amb els col·laboradors és familiar, distesa, de confiança. Tenen sentit de l'humor, ho demostra la minientrevista falsa que li van fer a un també fals Haruki Murakami el dia que es va anunciar que no, que aquest any tampoc havia guanyat el premi Nobel. M'agrada molt que facin broma d'això, que no parlin de la cultura com d'una cosa sagrada. Alhora, no us equivoqueu, el rigor del programa és indiscutible. Saben de què parlen, i els continguts sempre es noten treballats. També molt pensats: t'hi trobes els protagonistes més potents i destacats del món cultural, però sempre hi tenen lloc també aquells creadors que no estan a la primera línia, i que tenen molt poques finestres per explicar el que fan.

Hi ha una cosa que es nota, i és que l'equip és bo i està compromès amb el programa i amb la cultura. "Que pràcticament l'equip sencer es posi a plorar quan se'ls comunica la notícia vol dir que això va molt més enllà de la feina. Creiem que el que estem fent és important, i que pot fer el món una mica millor". M'ho diu la Tània Sarrias, que ha tingut la generositat de posar-se al telèfon en un moment dur per a ella. Està dolguda, i molt trista. Ja devia ser dur quan el programa va passar de les 19 h a les 11.30 h, cosa que els va fer perdre molts milers d'espectadors. Ja diu molt de la consideració de la cadena pel contingut. Un programa que, per cert, l'Observatorio de Cultura va escollir, el 2024, com el millor cultural de la televisió. Ara, molt oportunament, TVE ha anunciat que ja en preparen un altre. Però, que algú m'ho expliqui: per què et carregues un programa que ha aconseguit arribar als espectadors, malgrat les traves que li has posat? Un programa que també ha fet forat entre els professionals del sector, que es trobaven amb una presentadora preparada i que els escoltava. "Em quedo amb cada persona que ha passat per aquí. Hi parlaves, i després s'aixecaven amb un somriure i t'abraçaven, perquè sentien que estimes el que fas", m'ha dit avui. Quina llàstima, que es deixin perdre això. Aquest equip, amb la Tània Sarrias al capdavant, que marxa amb elegància, donant les gràcies, i amb la responsabilitat que la caracteritza: "Ens queden vuit programes, que siguin els millors. Només necessito un parell de dies per espolsar-me el genoll de l'hòstia, i tornem-hi".