BarcelonaConsiderar que la Corona de Castella sempre va ser dolenta i la d’Aragó sempre exemplar és una exageració que no resisteix cap anàlisi històrica diacrònica. Hi ha hagut de tot a cada lloc: Joan d’Àustria va fer molt bon paper a Lepant i, per contra, els almogàvers catalans i aragonesos van fer un paper força indigne durant les campanyes militars per la Mediterrània; en canvi, Aragó va posseir uns furs i unes corts molt eficaces, mentre que les corts de Castella no van servir per a gairebé res durant segles de monarquies d’origen austríac i francès.

Posarem un exemple que ens deixa molt bé a nosaltres, i molt malament la casa d’Àustria, que llegim en un home de lletres avui molt poc visitat, Abel François Villemain, autor d’un Tableau de la littérature du Moyen Âge en France, en Italie, en Espagne et en Angleterre, París, Didier, 1851.

En aquest llibre, Villemain opina que Juan de Mena és un autor menor, mentre lloa Ramon Muntaner, tot fent un bell elogi de la llengua catalana. Més encara: quan Villemain comenta l’expulsió dels moriscos i els avatars de la Inquisició, destaca que la Corona d’Aragó no va patir aquella inflació castellana de catolicisme, derivada de la lluita contra els moros i després de l’odi contra la reforma luterana, sinó que va mantenir una actitud paradoxal, però de resultats envejables. Traduïm: “Mai aquestes dues províncies (Catalunya i Aragó) van acceptar els mètodes de la Inquisició [...] No va ser per una idea de llibertat religiosa o de tolerància filosòfica. No creien que fos un error defensar la fe cristiana, ni tan sols cremar els heretges; al contrari, creien que hi havia raons per cremar-los. Però, enmig d’aquesta participació en el fanatisme que esqueia a l’època, els aragonesos van estar-se d’aplaudir tal mena de càstigs per un principi de llibertat civil”.

I hi afegeix que condemnar algú sense escoltar els defensors, torturar homes i dones lliures, arrencar la confessió dels acusats amb suplicis o confiscar els béns dels culpables, tot això era “contrari a les llibertats que havien heretat dels seus pares i contrari a les lleis de la Corona d’Aragó”. Naturalment, trobaríem fetes i gestes que anirien en sentit contrari, però avui hem volgut lloar la tirada a la democràcia de la corona de la qual nosaltres, catalans, vam formar part.