07/01/2022

Pistes falses sobre el mode verbal de les concessives

Són concessives les oracions en què la subordinada expressa una dificultat malgrat la qual l’acció de la principal és realitzable: (1) “Encara que plovia, vam sortir”, (2) “Encara que plogui, sortirem”. També seria bo: (3) “Tot i que plovia, vam sortir”, (4) “Tot i que plogui, sortirem”. Dos dels nexes concessius més usuals són les locucions conjuntives encara que i tot i que. Darrere aquests dos nexes, utilitzem mode indicatiu si la dificultat té caràcter factual, com a (1) i (3): plovia, la pluja és un fet; i mode subjuntiu quan pot ser no factual, com a (2) i (4): plogui, la pluja pot ser només una hipòtesi. Si bé és cert que a molts parlants “Tot i que plovia,...” i “Encara que plogui,...” ens sona millor que “Encara que plovia,...” i “Tot i que plogui,...”, i que tot i que és més habitual amb indicatiu i encara que amb subjuntiu, la normativa actual deixa clar (GIEC, pàg. 1155-1157) que les dues locucions són possibles amb els dos modes.

Doncs bé, dos referents de l’assessorament lingüístic, l’excel·lent corrector en línia LanguageTools i el portal Optimot, contradiuen la GIEC. Quan escrius “Tot i que sigui...”, el LanguageTool ho subratlla i diu que has comès “un error de sintaxi” i que “la locució tot i que s’usa amb verbs en indicatiu”; i proposa encara que. Però resulta que aquest “Tot i que sigui...” és un exemple de la GIEC i, per tant, indiscutiblement correcte.

Cargando
No hay anuncios

La dissidència normativa de la fitxa 6906/4 de l’Optimot (actualitzada el 2-7-2018) és més greu. Assegura que mentre que la conjunció condicional si pot anar seguida de verbs tant en indicatiu com en subjuntiu, “les conjuncions concessives només van seguides d’un temps en subjuntiu”. Per a la 6906/4, doncs, “Encara que plou, hem de sortir” –un altre exemple de la GIEC– seria incorrecte. Però a la 6889/2 hi trobem la frase “Encara que aquest ús no surt recollit en el diccionari, també s’accepta”. L’error de la 6906/4 és que afirma de totes les concessives el que només és cert de les concessives no factuals. Obvia, doncs, que hi ha concessives factuals en què encara que i tot i que poden anar seguides de verbs en indicatiu.