He intentat no escriure aquest article. Triar un altre tema, parlar d’algun llibre que hagi llegit recentment. Comentar l’aparició de la Juana Dolores al Més 324, sobretot per aprofitar i felicitar tot l’equip que el fa, amb Xavier Graset al capdavant, pels 1.500 programes. Al final, però, jo també parlaré de les preocupants dades de comprensió lectora dels alumnes de 4t de primària. (Per cert, ens han començat a amoïnar més quan hem fet rànquings per comunitats. Quan van sortir les primeres dades de l’estudi, que parlaven d’un descens general a tot l’Estat, van passar gairebé desapercebudes. Ha estat quan n’hem tingut l’informe complet, dividit geogràficament, que hem posat el crit al cel. Sebastià Alzamora deia, amb generositat, que devia ser perquè estàvem immersos en la campanya de les municipals, que no hi vam parar atenció la primera vegada. Jo n’he fet una altra lectura, de la indiferència inicial, més lligada al fet que els rànquings ens preocupen a partir del moment que ens comparen amb altres llocs, especialment amb Madrid, i a sobre quedem per sota. Però vaja, potser soc jo la que té el problema de comprensió lectora, en aquest cas. Sigui com sigui, feliç que el tema hagi saltat als mitjans i hagi passat a ser de preocupació general. Perquè en som conscients, oi, de la magnitud de la tragèdia? En cas de dubte, torno a adreçar-vos a l’article d’Alzamora, que explicava molt bé les conseqüències que té un dèficit de comprensió lectora.)

Jo, d’entrada, no volia escriure sobre això, perquè sabia que acabaria fent un discurs que he fet altres vegades, i no em vull fer pesada. Però tornem-hi, que les dades s’ho valen (comentari per ser llegit amb ironia). Estic convençuda que, si féssim més cas a la literatura infantil i juvenil, els resultats haurien estat uns altres. Si li donéssim més espais als mitjans, per exemple, si la prestigiéssim més, seríem a un altre lloc. Jo que hi treballo, als mitjans, procuro parlar-ne sempre que puc, però no és fàcil. M’he sentit a dir moltes vegades “No és el nostre públic”. Perdoni, sí que ho és, perquè el nostre públic té fills, i nets, i nebots, i amics, i a més trobo que ens interessa a tots un món on la gent tingui esperit crític, sobretot perquè no acabem comprant segons quins discursos. I aquí és on també entrem mares, pares i companyia, que crec que tenim una responsabilitat. Ha quedat clar que no només es tracta que les criatures llegeixin, sinó de com llegeixen. Hem de fer que puguin reflexionar sobre les lectures, que desenvolupin l’esperit crític que citava més amunt (no cal dir que retirar Caputxetes o censurar Dahl és als antípodes d’això). Ja sé que anem justos de temps, i que és cansat, però potser hauríem de prioritzar, cada dia, una estona per compartir lectures. Que important, també, el valor que es dona a la lectura a casa!

La Flavita Banana té una vinyeta que m’agrada molt: us heu d’imaginar un banc, on seuen dues mares amb les seves dues criatures. La primera està llegint, igual que el seu fill, que també té un llibre a les mans. La segona es mira el mòbil, igual que el seu fill. Amb el telèfon a la mà, li pregunta a l’altra mare: “I, vostè, com s’ho fa perquè el seu fill llegeixi?” Doncs això.