L’ESCUMA DE LES LLETRES

Les cartes sirianes de la Míriam

La Unesco té El diari d’Anne Franka la llista de Patrimoni de la Humanitat de documents. Tothom el coneix: és una de les grans mostres del segle XX sobre el poder de la paraula escrita. Quan memòries així són fetes per nens o adolescents, com el cas d’Anne Frank, el salt és qualitatiu per la simple raó del punt de vista especial, teòricament més net d’apriorismes. Si, a més, sorgeixen directament del terror de l’Holocaust i del desastre de la II Guerra Mundial, la conjunció d’interessos perquè siguin conegudes està assegurada.

Acaba d’aparèixer El diari de la Míriam, de Míriam Rawick, a Angle Editorial, amb traducció d’Aurèlia Manils. Una cosa és segura, la Unesco no l’afegirà a la llista esmentada, al costat d’Anne Frank, entre altres raons perquè l’èpica del drama de Síria és molt diferent. En el seu diari, la Míriam, cristiana en un entorn musulmà, explica el seu dia a dia, que és el de la seva comunitat, en una ciutat martiritzada com és Alep. Hi ha els rebels sirians, l’exèrcit regular, els milicians islamistes, les milícies kurdes, els bombardejos, la supervivència, la mort al voltant, etc. No hi busquem gran literatura, busquem-hi humanitat, però, sobretot, una altra manera d’acostar-nos al problema: el testimoni personal de la Míriam, com el d’Anne Frank, et situa enmig del conflicte des del dia a dia, de manera que la informació que n’obtens és diferent, important i complementària de tota la que t’ofereixen els mitjans de comunicació socials. Perquè, com ja sabem, la història d’una comunitat la conforma, sobretot, la petita història.

Refiar-se d’un testimoni

A diferència de l’època d’Anne Frank, avui en dia sovinteja la sensació, quan t’informen, que t’estan enganyant. Amb un diari d’aquestes característiques a les mans gairebé t’ataca un sentiment d’hiperoxigenació: te’n pots refiar. Per això transcendeix el simple interès de qui segueix el conflicte de Síria -que s’ha fet més cru aquests dies- i va dedicat a qui li interessa trobar una mica de veritat en general, enmig del bombardeig d’informació constant. Jo he après més del conflicte de Síria amb aquest llibre que amb tots els articles dels corresponsals desplaçats al lloc. Amb tots els respectes i salvant les distàncies, només faltaria.