Què té a veure l’òpera Carmen amb la Tercera Guerra Carlina? Més enllà de la coincidència temporal (1875), aparentment poc o gens. Però en la ficció tot és possible. Martí Porter ha aconseguit fer-les anar de bracet, fluidament, a la novel·la Carmen a Granollers. Ocell rebel (Marcòlic), on comparteixen protagonisme el capitost carlí Martí Miret, l’alcalde Pere Maspons i el compositor Georges Bizet, tres personatges reals als quals l’autor afegeix sentiments i vivències de collita pròpia: els porta per un periple que, a més de Granollers, inclou Barcelona i París. Altres secundaris reals són el cònsol Ferdinand Lesseps (artífex del canal de Suez), l’arxiver Manuel de Bofarull, l’esclavista i empresari Antoni López (el que ara s’ha quedat sense estàtua a Barcelona) i el també empresari Manuel Girona, entre d’altres.
Entre nosaltres, el XIX segueix sent un segle poc visitat. Només acostuma a interessar la part final, la de l’eclosió del catalanisme. Tota la carlinada rural i les bullangues urbanes fa dècades que resten mig oblidades, si més no per als lectors. El català encuriosit per la història s’ha acostumat a passar del 1714 al 1892, amb les Bases de Manresa, o al 1898, l’any de la derrota colonial. Entremig, un gran buit.
Martí Porter ha fixat el seu interès en el crepuscle d’aquest món desconegut, el del xoc entre, d’una banda, el tradicionalisme i el liberalisme, i, en paral·lel, el de l’emergència de dues realitats urbanes que conformarien la societat catalana del segle XX: la dialèctica entre moviment obrer i burgesia, i el transversal moviment romàntic de la Renaixença primer i del catalanisme després. En aquest context, l’alcalde d’una vila dinàmica com Granollers, apassionat per la música, aconsegueix acostar-se a un Bizet que ha vingut a Barcelona a recaptar diners per a la seva Carmen. El porta a la ciutat del Vallès i li promet finançament català per a la seva empresa artística. La seva ingenuïtat el captiva: “Arribarà el dia que arreu les cançons s’imposaran als crits, els instruments a les armes, les orquestres als exèrcits”, somia Maspons.
Les armes, però, fan acte de presència. L’episodi és real i documentat: el 17 de gener del 1875 la facció carlina de Miret va entrar per sorpresa a Granollers, la va saquejar i incendiar, i va segrestar una trentena de veïns, incloent-hi l’alcalde Maspons, que ho va relatar al seu dietari. El que ve després ja és novel·la... Només un apunt històric final: Bizet va morir aquell mateix any, després de l’estrena de la seva òpera. No a temps per veure com amb els anys es convertiria en tot un èxit.
