Contra el que es podria desprendre del títol i pel perfil de l’autor, l’assaig autobiogràfic Aprendre (Columna), d’Eduard Vallory, és un llibre que va molt més enllà de l’educació. O, dit d’una altra manera, que entén l’educació no com una tècnica, una experiència o una etapa, sinó com una part integral de la vida: "L’educació escolar no es pot considerar preparació per a la vida [...] s’ha de considerar vida en si mateixa".

Vallory va ser un mal estudiant. Va ser un exemple perfecte de fracàs escolar. Si avui mires el seu currículum professional, sembla impossible. Ha fet llargues estades de formació a les universitats de Chichago, Cambridge i Nova York, a més de la UPF, l’Iese i la UB. És llicenciat en filosofia i periodisme, i doctor en ciències polítiques i socials. A més de català i castellà, parla anglès, portuguès i italià. És autor de diversos llibres, i ha dirigit institucions com la Barcelona Graduate School of Economics o el projecte d’innovació Escola Nova 21.

Tots aquests assoliments acadèmics i professionals, però, arrenquen d’una frustració com a adolescent. "No aprova perquè no li dona la gana", deien els professors als seus pares, uns modestos botiguers. El jove Vallory va ser un repetidor recurrent, "un nefast estudiant de secundària", des de cinquè de primària fins a segon de BUP, quan amb 17 anys va abandonar els estudis i es va refugiar breument en l’activisme polític i, sobretot, i durant molt temps, en l’escoltisme, que esdevindria la seva autèntica escola de vida. Amb 20 anys "vivia amb els pares, no tenia ingressos fixos, tenia l’autoestima acadèmica per terra" i sospesava fer oposicions per entrar a Correus. Al final, als 22 va aconseguir aprovar la selectivitat.

La seva és una història atípica amb final feliç. O potser no tan atípica. El sistema educatiu segueix expulsant molta gent, en especial d’entorns socials precaris: quina casualitat que els tontos sempre neixin a casa dels pobres, oi? Les successives empentes de la societat catalana per renovar escoles i instituts, des de la Mancomunitat (fins i tot abans) i fins avui, no han quallat. Hi ha exemples de centres fabulosos i hi ha mestres molt implicats, però en conjunt la cosa no rutlla.

En el cas de Vallory, a Escoltes Catalans, on va acabar sent un dirigent internacional, es va sentir "reconegut, respectat i estimat". Hi va canalitzar les seves energies, les seves ganes d’aprendre i de canviar el món. Va acabar presidint el Consell Nacional de la Joventut i avui és el president del Centre Unesco de Catalunya, entre altres responsabilitats. Per a ell, doncs, l’educació en el lleure va resultar providencial. Una vivència que va convertir en tesi doctoral, traduïda a l’anglès i convertida en un text mundial de referència, i que ha inspirat tota la seva carrera d’analista i impulsor del canvi educatiu.

Vallory considera un autèntic llast les limitacions i la inèrcia del model funcionarial heretat del franquisme i encallat en una visió selectiva i academicista: oposicions memorístiques, concursos de trasllat, separació primària-secundària, burocràcia, places en propietat, jerarquització dels docents segons l’edat dels alumnes, priorització dels interessos dels docents, sistemes avaluadors antics, menysteniment de la formació i els lideratges pedagògics, rol excessiu de la inspecció, falta d’autonomia dels centres (inclosa la gestió pressupostària i la selecció de mestres)... La llista es podria allargar. Escola Nova 21 va néixer per sacsejar això, per impulsar "una educació de qualitat, que vol dir també equitativa i inclusiva".

En el seu camí d’aprenentatge, de pensar-se críticament, Vallory ha anat de bracet de moltes persones interessants, des de la veïna Ana María Matute, que quan ell era petit li estimulava l’interès pels llibres, fins a Xavier Rubert de Ventós, que ja de gran li va ensenyar dos secrets: el d’"aprendre a desaprendre" i el d’"aprendre que es pot trobar un sentit a la vida sense trobar el sentit de la vida". El que ell persegueix és la manera que retrobem l’autèntic sentit de l’educació. Queda molt per descobrir i molt per fer.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Aprendre a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.