Obro fil
Opinió 07/02/2020

En anglès, president?

Anna Guitart
2 min

És una llàstima que cap editorial de casa nostra publiqui llibres sobre drets humans. Mira que em sembla un tema, no ho sé... com a mínim, actual. Interessant. Entretingut, fins i tot. M’estranya que editorials com Raig Verd, Tigre de Paper, Arcàdia, L’Avenç, Sembra Llibres, Comanegra, Pòrtic, Acantilado o Anagrama, per citar-ne només algunes, tampoc hagin trobat que tingui valor fer res sobre drets humans, però què en sé, jo: no soc editora. Ara, potser haurien de transigir una mica, perquè, si no, què passa? Que ve el president Sánchez de visita i el president Torra es veu obligat a regalar-li un llibre sobre drets humans... en anglès ( Inventing human rights, de Lynn Hunt). M’imagino l’equip de Torra, a Google, tots desesperats: “Que no, que en català no hi ha res!” Algú s’atreveix a preguntar: “I en castellà”? (Ho proposa per allò que Barcelona és una potència editorial mundial en aquesta llengua.) Tampoc, tampoc hi ha res.

Quina llàstima, perquè m’ha agradat veure Quim Torra regalant dos llibres a Sánchez. El segon és Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (Edicions de 1984), de l’indiscutible Lluís Solà. L’interès del nostre president pels llibres és inqüestionable, la seva tasca com a editor i autor així ho acredita, i l’aplaudeixo per la tria d’aquests obsequis en una reunió clau com la de dijous amb Sánchez. Donant-los aquesta importància i visibilitat ens està dient que els llibres tenen valor. Que serveixen per transmetre un missatge, una manera de pensar. Que posicionen. Que poden ajudar a establir diàlegs. Per això em sap greu que no hagi aprofitat per treure més pit del nostre sector editorial. No poso en dubte l’interès del llibre de Hunt, però, per a una trobada de repercussió pública com aquesta, estic segura que amb una mica més d’esforç es podria haver trobat un segon llibre també publicat a casa nostra. Un esforç que trobo particularment necessari aquests dies, amb l’aprovació dels pressupostos encara recent. Uns pressupostos que han tornat a posar de manifest la poca importància que es dona a la cultura, amb un augment significatiu de diners encara molt insuficient. Els sectors culturals estan fent esforços titànics per tirar endavant, i el mínim que es pot fer es reconèixer-los. I, de passada, anar pensant com es poden fer créixer els diners que se’ls assignen, perquè en cas contrari potser sí que d’aquí un temps ens trobarem amb editorials que hauran de plegar i que no podran continuar oferint-nos els llibres sobre drets humans que estan publicant ara.

stats