BarcelonaLa nova biblioteca de Vic, batejada Pilarín Bayés, em fa pensar en Magritte. Des de fa un parell de dies, tinc al cap La traïció de les imatges, un dels seus quadres més famosos, on apareix una pipa, amb una frase a sota: “Això no és una pipa”. No és una pipa, diu l’artista belga, és la representació d’una pipa. Jo vaig anar descobrint la biblioteca Pilarín Bayés amb una altra frase al cap: “Això no és una biblioteca”.

El primer que em va encuriosir van ser les imatges de la inauguració: quina gentada! Hi van assistir 900 persones. A les fotos, s’hi veia un espai immens (té més de 4.500 metres quadrats), lluminós, modern i acollidor, ple a vessar. És una alegria que una biblioteca tingui aquest poder de convocatòria, però encara em va agradar més saber tot el que suposa aquest nou espai. Està situat al passeig de la Generalitat, 1. Una adreça poc significativa si, com jo, no sou de Vic, però que de seguida agafa un altre sentit si us parlo de l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil del 29 de maig del 1991. La biblioteca es troba ubicada allà, on hi havia la caserna, i com em deia la seva directora, l’Ester Farrés Sucarrat, “on hi va haver violència, ara hi ha un espai de pau”. Un espai de pau que té molt present el que va passar, que vol fer memòria, i que també és un lloc de record i d’homenatge a les víctimes. Al jardí, deu arbres recorden les deu persones que van ser assassinades aquell dia. Una decisió que em sembla emocionant, de gran valor simbòlic, i que encara va més enllà.

Un espai que té en compte la cohesió social

Farrés em diu que la biblioteca té una situació estratègica també des del punt de vista de la cohesió social. Es troba a la part sud de la ciutat, i una amiga vigatana m’explica sense gaires eufemismes que és la zona on s’uneix “el Vic de tota la vida” amb el Vic de les persones nouvingudes, de la immigració. La biblioteca té la voluntat de ser un espai de socialització, accessible a tothom. Farrés em parla de lloc de relació i de trobada, també de cultures. La biblioteca ofereix moltes activitats per posar això en pràctica, com per exemple l’Aula Multilingüe Anna Dodas, on es podran compartir, aprendre o ampliar coneixements de llengua catalana, castellana, francesa i anglesa. La biblioteca és ambiciosa, amb molts espais diferents (un d’especialment gran dedicat a la literatura infantil) i destaca un altre punt molt atractiu que fomenta la creació, el Lab Ausa, un estudi de gravació de música, amb la possibilitat fins i tot de gravar-hi videoclips, obert a escoles, entitats professionals o joves que hi vulguin assajar.

La biblioteca es diu Pilarín Bayés per votació popular, cosa que va emocionar, esclar, l’estimadíssima il·lustradora. “És la millor culminació d’una carrera professional”, deia a la inauguració, i també destacava una frase que, escrita en diferents alfabets, es troba a tots els pisos de la biblioteca: “El coneixement il·lumina la vida”. Certament, tot en aquest lloc sembla reivindicar-ho, amb el coneixement posat al servei del ciutadà i la societat. I el coneixement, em permeto afegir, ens fa més lliures. M’equivocava, al principi: això sí que és una biblioteca. La Pilarín Bayés és la prova de tot el que pot representar, de tot el que pot arribar a ser i fer una biblioteca, si s'hi dediquen recursos i intel·ligència. Enhorabona, i llarga vida!