Barcelona

Dones sexis i homes valents: com canvia el llenguatge que s'utilitza als llibres per descriure'ns

Un estudi universitari mostra els estereotips i prejudicis que abunden en la literatura

Lectura a la vora del foc / ALEX RATHS / GETTY IMAGES Zoom

Als llibres, les dones som boniques i sexis, mentre que els homes són justos i valents. També fiables. No ho dic jo, sinó que és una de les conclusions d’un estudi sobre llenguatge en la literatura fet per universitats de Londres, Baltimore, Cambridge i Copenhaguen i per Microsoft Research a Nova York. Es va publicar a finals del 2019 i aquests dies l’he vist circular per Twitter. El plantejament em va cridar l’atenció: a través d’algoritmes, van analitzar tres milions i mig de llibres de ficció i de no-ficció literària publicats en anglès entre el 1900 i el 2008. El seu objectiu era quantificar fins a quin punt és diferent el llenguatge que s’utilitza per descriure els homes i les dones, però també valorar-lo qualitativament, per saber si és diferent en positiu o en negatiu.

Els resultats no són sorprenents (malauradament), però això no vol dir que no siguin desoladors. Estan plens d’estereotips i prejudicis. Per exemple, per descriure les dones de manera neutra o en positiu, es parla del seu cos i del seu aspecte físic el doble de vegades que en el cas dels homes, que estan més definits pel seu comportament i les seves qualitats personals. De les dones, se’n destaquen més les emocions. En negatiu, les dones s’emporten cinc vegades més verbs relacionats amb el cos i l’aparença que els homes. Els adjectius referents a la fertilitat, com fèrtil o estèril, s’apliquen sobretot a les dones (estèril com a aspecte negatiu, per si en teníeu dubtes). Si una dona no està casada, malament: unmarried és un dels adjectius negatius atribuïts a les dones. Per la seva banda, els homes s’emporten més verbs relacionats amb la violència. Un últim exemple, terrible: en el camp dels adjectius negatius femenins, hi trobem maltractada. Amb tota naturalitat, com si fos una cosa inherent al gènere.

L’estudi té moltes limitacions, reconegudes pels mateixos investigadors, que el volen ampliar. No tenen informació dels autors i les autores dels textos, ni tan sols en saben el gènere. Tampoc s’ha tingut en compte el pas del temps, i són conscients que el llenguatge actual és molt diferent del de fa 100 anys. El que serà interessant, si continuen investigant, serà saber fins a quin punt ara és diferent.